BRICOLATGE DE L'HARMÒNICA

 

. Afinar una harmònica
. Efectuar l'ajustament de làmines per a overbends
. Instal·lar vàlvules

.Construir un micròfon personal

Com a preàmbul per a la realització de les operacions que es descriuen a continuació convé aportar una visió de les peces que componen una harmònica, que són les següents:

 

Afinar una harmònica

Pot succeir que, en passar el temps, per l'ús o perquè existeixi algun defecte d'afinació o de fabricació, l'harmònica no produeixi una nota determinada correctament i, per tant, faci falta intentar recuperar la nota original.

L'afinació d'una harmònica és una operació bastant més complicada que en la majoria d'instruments i requereix d'una certa habilitat i precisió a les mans pel que fa a psicomotricitat fina. En principi fa falta desmuntar l'instrument: es retiren els capots i se n'alliberen els perns que els subjecten. Una vegada hem efectuat aquesta operació, hi ha dues possibilitats, en funció que la lamineta que produeix la nota desafinada sigui una làmina que vibra en aspirar (làmines externes de portalaminetes, situat a la part inferior del somier base) o que vibri en bufar (làmines internes del portalaminetes, situat a la part superior del somier base).

Si es tracta de làmines aspirades, en general no fa falta desmuntar la placa portalaminetes del somier, ja que les laminetes ja són accessibles sense desmuntar res més. En aquesta situació es pot donar també una casuística doble:

 

 

a) que la lamineta produeixi un so més greu del que hauria de produir.
b) que la lamineta produeixi un so més agut del que hauria de produir.

a) Quan la lamineta produeix un so més greu del que hauria de produir s'ha de reduir l'espessor de l'extrem lliure de la lamineta perquè vibri en una freqüència més alta. Això es pot aconseguir llimant molt acuradament aquest extrem amb una llima de gra ben fi. És una operació delicada que comporta el risc de trencar la lamineta o de desenganxar-la del seu rebló de fixació, per això és recomanable disposar d'eines ben adequades (Lee Oskar ha tret al mercat un kit d'eines per a aquestes operacions) i treballar amb molta delicadesa i precisió.
Acabada l'operació podem comprovar-ne l'èxit tot comparant el nou so de la lamineta llimada amb un afinador electrònic.

b) Quan la lamineta produeix un so més agut del que hauria de produir s'ha de reduir l'espessor de l'extrem de més a prop del rebló de subjecció perquè la lamineta vibri amb una freqüència més baixa. Ara també farà falta una llima de gra ben fi, per llimar delicadament la part de la lamineta més pròxima del seu rebló de fixació. També aquesta operació és delicada i la seva realització comporta molta atenció i precisió i una bona motricitat fina a les mans.
Per comprovar la correcció de la nostra manipulació, podem utilitzar una altra vegada l'afinador electrònic.

Si es tracta de làmines bufades farà falta desmuntar la placa portalaminetes situada a la part inferior del somier, ja que les laminetes que vibren en bufar no són accessibles sense desmuntar aquesta placa. Una vegada alliberats els perns que la subjecten al somier, les operacions que hem de realitzar amb la llima per augmentar la nota o disminuir-la són exactament iguals que les descrites anteriorment, a les laminetes que vibren com a conseqüència de l'aspiració.

 

 

Índex

Efectuar l'ajustament de làmines per a overbends

És una operació necessària per a la producció d'overbends que consisteix a aproximar el màxim possible les laminetes que emeten els sons vibrant als forats de la placa portalaminetes, però sense encaixar-les a dins, perquè es bloquejarien.

També aquí ens trobarem amb dos casos, el de les laminetes d'aspiració i el de les laminetes de bufada. En les d'aspiració no serà necessari desmuntar la placa portalaminetes del seu somier, i en les de bufada, sí. Ara, als dos casos, l'operació sobre la lamineta ha de ser la mateixa.: amb una eina que té un petit ganxo a l'extrem (al kit de Lee Oskar hi és) o amb una altra eina equivalent hem d'efectuar una pressió molt delicada sobre la lamineta i amb petits tocs anar-la aproximant cap a la seva base amb l'objectiu d'inclinar tota la lamineta i no només la seva extremitat. És una operació que ha de ser molt precisa per evitar trencar la lamineta i que, a més, esdevé més difícil com més curtes són les làmines (notes més agudes).

 

Índex

Instal·lar vàlvules

En principi, per treballar còmodament farà falta desmuntar les dues plaques portalaminetes, tant la d'aspiració com la de bufada. Hem de recordar que les vàlvules s'han d'instal·lar a la part del forat contrari on hi ha fixades les laminetes i, per tant, han de quedar a la part interior dels 6 primers forats de l'harmònica una vegada muntada i a la part exterior dels 4 darrers forats.

 

 

El material per a la construcció de les vàlvules pot ser paper vegetal o equivalent i plàstic transparent rígid però lleuger. Pot servir com a model de material a utilitzar el que els fabricants d'harmòniques ja instal·len a les harmòniques cromàtiques com a part del procés de fabricació.
Una vegada elegit el material de la primera capa, la més flexible, que pot ser paper vegetal, per exemple, s'ha de retallar cada vàlvula d'acord amb les dimensions del forat de la lamineta que ha de tapar. Per tant, ha de ser una mica més grossa que el forat i s'ha d'instal·lar a la part contrària de la lamineta (al seu forat) enganxada per un extrem sobre el rebló. La cola utilitzada per a aquesta operació és, generalment, esmalt d'ungles o neoprè líquid. La cola sobrant s'ha de netejar delicadament.
Quan haguem acabat d'instal·lar aquesta primera capa de les vàlvules (la part que ha d'aportar la flexibilitat al sistema) haurem de repetir l'operació enganxant sobre aquests trossets de material flexible una altra capa de material una mica més rígid (plàstic transparent lleuger, per exemple), que serà la part que aportarà una mica de rigidesa al sistema, de tal manera que la vàlvula romangui estable. Aquesta segona capa serà d'una longitud una mica inferior a la primera i, per tant, no ha d'ocupar tota la llargària del forat de la lamineta.

 

Una vegada instal·lades les dues capes, s'han de deixar eixugar. Després, muntarem les plaques portalaminetes sobre el somier base i finalment tornarem a muntar del tot l'harmònica, amb els seus capots.

 

Índex

Construir un micròfon personal

Rústic I-mic de Marc Farré

 

 

Basant-se en la idea de l’harmonicista francès Michel Triste, que consisteix en fabricar un micro per harmònica a partir d’elements de fàcil adquisició i a uns preus molt raonables, en Marc Farré ha construït un micròfon absolutament personalitzat (I-mic) amb un so potent i brillant, que recorda els primers enregistraments mítics de blues amb harmònica amplificada, amb els següents elements:

1 carabassa seca i resistent d’una alçada aproximada de 7 cm. (ja escapçada) i d’uns diàmetres aproximat de 5,5 cm. a la boca i  8 cm. a la part més ampla
1 filtre metàl·lic de cafetera italiana de 4 tasses
1 tros del tronc cònic de la part superior d’una ampolla de plàstic
1 pastilla de micròfon dinàmic
1 femella per a jack estàndard mono
1 potenciòmetre de 10kA
1 botò de potenciòmetre
10 cm. aproximats de cable negre mono
10 cm. aproximats de cable roig mono

Procediment de fabricació

a.- La carabassa és utilitzada com a carcassa del micròfon per la qual cosa li xaparem la part superior en punta fent coincidir el diàmetre de la part externa del forat que quedi  a la carabassa amb el diàmetre del filtre de cafetera.

 

a.- A la part ben oposada d’on hem fet el forat per situar-ne, més endavant, el filtre de la cafetera, hem de fer un forat amb les dimensions adients per fixar-hi la femella del jack estandard.

b.- Aproximadament a 1/3 de distància del forat per a la femella del jack  a la carabassa, fer un altre forat de diàmetre adequat per a la sortida de l’eix del potenciòmetre, comprovant que hi haurà espai suficient pels element femella de jack, potenciòmetre, pastilla dinàmica i cablejat  a l’interior de la carabassa.

 

c.- Externament a la carcassa realitzar les connexions, segons les imatges següents, amb soldadura d’estany,  entre els elements de l’I-mic: pastilla dinàmica, potenciòmetre i femella de jack 

 

d.- Introduir tots els elements ja units a l’interior de la carabassa subjectant la femella del jaçk al forat posterior, el potenciòmetre al seu forat fixant-lo externament amb el seu botó, i fixant la pastilla dinàmica al forat de major diàmetre per la pressió produïda pel tronc cònic de l’ampolla sobre el filtre de cafetera.

 

 

 

e.- Subjectar el filtre de la cafetera com a tapa perforada de l’I-mic amb tres o quatre petits perns sobre la base superior de la paret de la carabassa.

 

 

I-mic de Xavier Porte

Seguint també les instruccions d’en Michel Triste en Xavier Porte ha realitzat un I-mic personalitzat, amb un excel·lent so original, utilitzant com a carcassa la part superior d’una ampolla de plàstic i com a tapa perforada del micròfon la tapa en plàstic d’una ampolla de llet.