BRICOLATGE DE
L'HARMÒNICA
. Afinar una harmònica
. Efectuar l'ajustament de làmines
per a overbends
. Instal·lar vàlvules
.Construir un micròfon personal
Com a preàmbul per a la realització de les operacions
que es descriuen a continuació convé aportar una
visió de les peces que componen una harmònica,
que són les següents:

Afinar una harmònica
Pot succeir que, en passar el temps, per l'ús o perquè
existeixi algun defecte d'afinació o de fabricació,
l'harmònica no produeixi una nota determinada correctament
i, per tant, faci falta intentar recuperar la nota original.
L'afinació d'una harmònica és una operació
bastant més complicada que en la majoria d'instruments
i requereix d'una certa habilitat i precisió a les mans
pel que fa a psicomotricitat fina. En principi fa falta desmuntar
l'instrument: es retiren els capots i se n'alliberen els perns
que els subjecten. Una vegada hem efectuat aquesta operació,
hi ha dues possibilitats, en funció que la lamineta que
produeix la nota desafinada sigui una làmina que vibra
en aspirar (làmines externes de portalaminetes, situat
a la part inferior del somier base) o que vibri en bufar (làmines
internes del portalaminetes, situat a la part superior del somier
base).
Si es tracta de làmines aspirades, en general no fa
falta desmuntar la placa portalaminetes del somier, ja que les
laminetes ja són accessibles sense desmuntar res més.
En aquesta situació es pot donar també una casuística
doble:

a) que la lamineta produeixi un so més greu del que
hauria de produir.
b) que la lamineta produeixi un so més agut del que hauria
de produir.
a) Quan la lamineta produeix un so més greu del que hauria
de produir s'ha de reduir l'espessor de l'extrem lliure de la
lamineta perquè vibri en una freqüència més
alta. Això es pot aconseguir llimant molt acuradament
aquest extrem amb una llima de gra ben fi. És una operació
delicada que comporta el risc de trencar la lamineta o de desenganxar-la
del seu rebló de fixació, per això és
recomanable disposar d'eines ben adequades (Lee Oskar ha tret
al mercat un kit d'eines per a aquestes operacions) i treballar
amb molta delicadesa i precisió.
Acabada l'operació podem comprovar-ne l'èxit tot
comparant el nou so de la lamineta llimada amb un afinador electrònic.
b) Quan la lamineta produeix un so més agut del que
hauria de produir s'ha de reduir l'espessor de l'extrem de més
a prop del rebló de subjecció perquè la
lamineta vibri amb una freqüència més baixa.
Ara també farà falta una llima de gra ben fi,
per llimar delicadament la part de la lamineta més pròxima
del seu rebló de fixació. També aquesta
operació és delicada i la seva realització
comporta molta atenció i precisió i una bona motricitat
fina a les mans.
Per comprovar la correcció de la nostra manipulació,
podem utilitzar una altra vegada l'afinador electrònic.
Si es tracta de làmines bufades farà falta desmuntar
la placa portalaminetes situada a la part inferior del somier,
ja que les laminetes que vibren en bufar no són accessibles
sense desmuntar aquesta placa. Una vegada alliberats els perns
que la subjecten al somier, les operacions que hem de realitzar
amb la llima per augmentar la nota o disminuir-la són
exactament iguals que les descrites anteriorment, a les laminetes
que vibren com a conseqüència de l'aspiració.



Índex
Efectuar l'ajustament de làmines
per a overbends
És una operació necessària per a la producció
d'overbends que consisteix a aproximar el màxim possible
les laminetes que emeten els sons vibrant als forats de la placa
portalaminetes, però sense encaixar-les a dins, perquè
es bloquejarien.
També aquí ens trobarem amb dos casos, el de
les laminetes d'aspiració i el de les laminetes de bufada.
En les d'aspiració no serà necessari desmuntar
la placa portalaminetes del seu somier, i en les de bufada,
sí. Ara, als dos casos, l'operació sobre la lamineta
ha de ser la mateixa.: amb una eina que té un petit ganxo
a l'extrem (al kit de Lee Oskar hi és) o amb una altra
eina equivalent hem d'efectuar una pressió molt delicada
sobre la lamineta i amb petits tocs anar-la aproximant cap a
la seva base amb l'objectiu d'inclinar tota la lamineta i no
només la seva extremitat. És una operació
que ha de ser molt precisa per evitar trencar la lamineta i
que, a més, esdevé més difícil com
més curtes són les làmines (notes més
agudes).

Índex
Instal·lar vàlvules
En principi, per treballar còmodament farà falta
desmuntar les dues plaques portalaminetes, tant la d'aspiració
com la de bufada. Hem de recordar que les vàlvules s'han
d'instal·lar a la part del forat contrari on hi ha fixades
les laminetes i, per tant, han de quedar a la part interior
dels 6 primers forats de l'harmònica una vegada muntada
i a la part exterior dels 4 darrers forats.

El material per a la construcció de les vàlvules
pot ser paper vegetal o equivalent i plàstic transparent
rígid però lleuger. Pot servir com a model de
material a utilitzar el que els fabricants d'harmòniques
ja instal·len a les harmòniques cromàtiques
com a part del procés de fabricació.
Una vegada elegit el material de la primera capa, la més
flexible, que pot ser paper vegetal, per exemple, s'ha de retallar
cada vàlvula d'acord amb les dimensions del forat de
la lamineta que ha de tapar. Per tant, ha de ser una mica més
grossa que el forat i s'ha d'instal·lar a la part contrària
de la lamineta (al seu forat) enganxada per un extrem sobre
el rebló. La cola utilitzada per a aquesta operació
és, generalment, esmalt d'ungles o neoprè líquid.
La cola sobrant s'ha de netejar delicadament.
Quan haguem acabat d'instal·lar aquesta primera capa
de les vàlvules (la part que ha d'aportar la flexibilitat
al sistema) haurem de repetir l'operació enganxant sobre
aquests trossets de material flexible una altra capa de material
una mica més rígid (plàstic transparent
lleuger, per exemple), que serà la part que aportarà
una mica de rigidesa al sistema, de tal manera que la vàlvula
romangui estable. Aquesta segona capa serà d'una longitud
una mica inferior a la primera i, per tant, no ha d'ocupar tota
la llargària del forat de la lamineta.

Una vegada instal·lades les dues capes, s'han de deixar
eixugar. Després, muntarem les plaques portalaminetes
sobre el somier base i finalment tornarem a muntar del tot l'harmònica,
amb els seus capots.

Índex
Construir un micròfon personal
Rústic I-mic de Marc Farré

Basant-se en la idea de l’harmonicista francès Michel Triste, que consisteix en fabricar un micro per harmònica a partir d’elements de fàcil adquisició i a uns preus molt raonables, en Marc Farré ha construït un micròfon absolutament personalitzat (I-mic) amb un so potent i brillant, que recorda els primers enregistraments mítics de blues amb harmònica amplificada, amb els següents elements:
1 carabassa seca i resistent d’una alçada aproximada de 7 cm. (ja escapçada) i d’uns diàmetres aproximat de 5,5 cm. a la boca i 8 cm. a la part més ampla
1 filtre metàl·lic de cafetera italiana de 4 tasses
1 tros del tronc cònic de la part superior d’una ampolla de plàstic
1 pastilla de micròfon dinàmic
1 femella per a jack estàndard mono
1 potenciòmetre de 10kA
1 botò de potenciòmetre
10 cm. aproximats de cable negre mono
10 cm. aproximats de cable roig mono
Procediment de fabricació
a.- La carabassa és utilitzada com a carcassa del micròfon per la qual cosa li xaparem la part superior en punta fent coincidir el diàmetre de la part externa del forat que quedi a la carabassa amb el diàmetre del filtre de cafetera.

a.- A la part ben oposada d’on hem fet el forat per situar-ne, més endavant, el filtre de la cafetera, hem de fer un forat amb les dimensions adients per fixar-hi la femella del jack estandard.
b.- Aproximadament a 1/3 de distància del forat per a la femella del jack a la carabassa, fer un altre forat de diàmetre adequat per a la sortida de l’eix del potenciòmetre, comprovant que hi haurà espai suficient pels element femella de jack, potenciòmetre, pastilla dinàmica i cablejat a l’interior de la carabassa.

c.- Externament a la carcassa realitzar les connexions, segons les imatges següents, amb soldadura d’estany, entre els elements de l’I-mic: pastilla dinàmica, potenciòmetre i femella de jack


d.- Introduir tots els elements ja units a l’interior de la carabassa subjectant la femella del jaçk al forat posterior, el potenciòmetre al seu forat fixant-lo externament amb el seu botó, i fixant la pastilla dinàmica al forat de major diàmetre per la pressió produïda pel tronc cònic de l’ampolla sobre el filtre de cafetera.



e.- Subjectar el filtre de la cafetera com a tapa perforada de l’I-mic amb tres o quatre petits perns sobre la base superior de la paret de la carabassa.

I-mic de Xavier Porte
Seguint també les instruccions d’en Michel Triste en Xavier Porte ha realitzat un I-mic personalitzat, amb un excel·lent so original, utilitzant com a carcassa la part superior d’una ampolla de plàstic i com a tapa perforada del micròfon la tapa en plàstic d’una ampolla de llet.
Amb aquests elements diferenciadors, el procediment de fabricació ha estat pràcticament similar al utilitzat per en Marc Farré amb el seu Rústic I-mic.
