Disc de l'harmoniteca personal recomanatel mes d'abril de 2009
Toots Thielemans - Images (1975)
El baró Jean Baptiste Frédéric Isidor Thielemans, el dia 29 d’aquest mes d’abril de 2009, complirà 87 anys i els que ens declarem, sense reserves, admiradors seus i, indissimuladament, imitadors seus, n’estem molt contents i li desitgem que ens segueixi complint més i que continuï en la seva excel·lent forma actual, com encara ho demostra en els darrers concerts. .
I és que aquest baró al qui se li va concedir el títol al 2001, que també ha estat nominat per al títol del belga més important i Doctor Honoris Causa per la Universitat Lliure de Brussel·les, no és altre pels aficionats a l’harmònica que en “Toots”, el gran “Toots”, el mestre de l’harmònica cromàtica.
A en Toots, al gran Toots Thielemans, li devem l’acceptació de l’harmònica com a instrument útil per a tocar jazz de ple dret. Ningú abans s’havia atrevit a utilitzar i reivindicar l’instrument com a valuós per interpretar aquest tipus de música, és ben cert que anteriorment Larry Adler havia utilitzar l’harmònica per tocar temes de Gershwin i d’altres però el seu món fou bàsicament d’intèrpret de música clàssica, i no va ser fins que en Toots va aplicar la seva imaginació i tècnica interpretativa a l’harmònica cromàtica que aquest instrument va entrar al món del jazz per la porta principal.
Qüestió gens fàcil, perquè a l’any 1949 al Festival de Jazz de París, en el que també hi actuaven Charlie Parker, Miles Davis, Max Roach, Tadd Dameron,...., en Toots Thielemans es va atrevir a interpretar jazz a l’harmònica i va ser renouerament xiulat, malgrat que venia precedit d’una certa fama com a guitarrista de la banda de Charlie Parker, però l’harmònica no era, encara, un instrument digne d’interpretar jazz.
Però en Toots no va defallir en el seu objectiu i aprofitant la gira europea de 1950 de la banda de Benny Goodman en la qual va ser contractat com a guitarrista, va anar introduint progressivament l’harmònica en peces concretes, fins a aconseguir, primer, que fos acceptada amb tota normalitat, i desprès, que fos reclamada com a protagonista adient i apropiada per interpretar determinats temes.
I a partir de llavors i fins a l’actualitat, l’harmònica cromàtica, el jazz i en Toots Thielemans han esdevingut conceptes consubstancials i inseparables, i l’intèrpret i el seu so característics ha estat present als festivals més importants del gènere del món i han acompanyat o actuat conjuntament amb un bon nombre dels músics de jazz més prestigiosos dels darrers 60 anys.
I de la vessant més nítidament jazzística d’en Toots volem presentar i recomanar aquest mes el disc “Images” enregistrat a l’any 1975 i re-editat en CD al 2001, perquè n’és un bon d’exemple del que ha estat capaç de fer en Toots Thielemans amb l’harmònica cromàtica i perquè ens permet donar notícia de l’alt nivell, qualitativament envejable, del tractament de les improvisacions en els temes jazzístics de mites del gènere com John Coltrane i el seu “Giant steps”, o Duke Ellington i el seu “Day dream”, o Sonny Rollins i el seu “Airegin”, a la vegada que gaudir de composicions pròpies d’en Toots com “Revol” i “Dr. Pretty”, o de la pianista del grup que acompanya en Toots en el enregistrament, Joanne Brackeen, autora dels temes “Snooze”, i “Images” que dóna nom al disc.
Abril 2009
Vídeo:Toots Thielemans - Bluesette
· Altres discos recomanats:[Octubre 2013] Jazz Gillum – It sure had a kick (2001)