The morning after – J. Geils Band (1971)

Es varem reunir com a trio a meitats dels 60 per fer música bàsicament de blues, però cap a l’any 1967 s’hi varen unir dos membres més: Peter Plankenfeld (Peter Wolf) com a cantant, i Stephen Jo Bladd com a bateria i, finalment a 1968 Seth Justman, als teclats, consolidant-se com una banda multirítmica que va romandre, més o manco, amb components estables fins a 1985.

Malgrat el manteniment del nom dels guitarrista J. Geils com a referència de la banda, no cal interpretar-ho com a líder únic del grup ja que tots els seus components han estat elements principals del conjunt en determinats moments i més específicament en determinats temes, en especial, el cantant Peter Wolf i l’harmonicista Magick Dick.

En Peter Wolf, abans d’ingressar al grup, era un disc jockey de la ràdio, ja relativament conegut i la seva incorporació a la banda va significar l’entrada del show sistemàtic a les actuacions, era i és un home que xerra rapidíssim, com un papagai, que no para de moure’s amunt i avall de l’escenari, de donar voltes i que pegava uns salts descomunals mentre actuava utilitzant el pal del micro com a suport. En fi, un veritable home espectacle, que ha estat comparat, quan actua en directe, amb el propi Mick Jaeger (jo crec que in apropiadament, especialment per les diferències en la veu d’ambdós).

En Magic Dick és una altra història, per a mi és un excel·lent harmonicista, que ha mantingut unit el grup a les essències inicials del blues, malgrat les desviacions cap a altres gèneres de la banda, ja sigui cap a influències, en ocasions,  interessants però més rockeres, o no tan interessants, per més poperes i comercials.

El disc “The morning after” que recomanem aquest mes pot ser una bona referència del començament d’aquest camí,  conté temes decididament rockers com “I don’t need you no more” o “Ain’t what you do”, balades típiques dels grups de rock com  “Cry one more time” o “The usual place” i cançons més comercials com  “ Looking for a love” i a destacar un gran tema interpretat a l’harmònica per Magic Dick que es transformarà en referència obligada per a molts d’harmonicistes de tot el món, el mític “Whammer Jammer”, peça de poc més de 2 minuts que reuneix, a bona velocitat, un conjunt de 7 o 8 riffs rítmics potents, enllaçats eficaçment.

La banda es va disoldre a 1985, però s’ha tornat a reunir per a concerts concrets a 1999, 2005, 2006, 2009, 2010, 2011 i 2012. D’un de 2010 és el vídeo que incloem aquest mes i recomanem fixar l’atenció en l’actuació dels dos “iaios” Peter Wolf de 64 anys i Magic Dick de 65 anys a l’època.
                                                                                                                                                             Febrer 2013

Vídeo: The J. Geils Band - 2010