Disc de l'harmoniteca personal recomanatel mes de gener de 2013
Trains of the highway – Big Joe Williams i d'altres (1996)
El disc que presentem aquest mes és un disc recopilatori dels orígens de la música del nostre temps, un disc que presenta les arrels conegudes del blues a traves dels primers enregistraments que aconseguiren difusió, és un disc que conte temes gravats des de finals dels anys 20 del segle passat a principis dels 40, i ho fa reunits en un context comú que és el tren, els trens americans que recorren grans distàncies als quals pugen els pobres diables negres, manta vegades de polissons, intentant arribar a un lloc que els ofereixi una qualitat de vida millor.
Aquest agrupament temàtic al voltant del tren, permet exposar en el disc una doble vessant expressiva, per una banda els sentiments de recerca d’una nova vida, d’enyor per la persona que marxa, de desig de retorn, etc...
i per l’altra banda de la pura imitació material dels sons dels trens de vapor amb l’harmònica, que han configurat per si mateixos tota un estil propi dins de les tècniques de l’harmònica i que s’ha perpetuat fins als nostres dies malgrat la pràctica desaparició dels trens de vapor a finals dels anys 60.
En aquest sentit convé recordar el consell de mestres consolidats de l’instrument que recomanen no abandonar mai, per més alt nivell que ja s’hagi assolit, l’aprenentatge pràcticament diari de la imitació dels sons dels trens per mantenir el bon estat de forma de l’intèrpret.
Be doncs en aquest aspecte en el disc que recomanem hi ha models preciosos a emular com el “Train whistle blues” de 1937 d’en Sonny Terry o el “Railroad” de 1929 de Freemann Stowers.
Des del punt de vista d’expressió de sentiments i relat d’una forma de vida dura i itinerant, però viscuda freqüentment amb goig, hi trobem autèntiques meravelles versionades posteriorment cents de vegades com el “Baby please don’t go” de 1941, cantada per en Big Joe Williams, (que finalment va aconseguir esser reconegut com autor del tema) acompanyat per en Sonny Boy Williamson I a l’harmònica, o el “Key to the highway” de 1941 d’en Big Bill Broonzy cantada per ell mateix amb en Jazz Gillum, o l’inevitable “Good morning school girl” de 1937 d’en Sonny Boy Williamson I, o el “Davison county blues” de 1928, la indiscutible millor època d’en Deford Bayley.
De la perillosa forma de vida d’aquest pioners dels blues, en poden donar referència la coincidència de la dramàtica mort per assassinat d’alguns dels intèrprets que apareixen en el disc, tal com en Sonny Boy Williamson I, assassinat per un marit gelós, o en William McKinley Gillum (Jazz Gillum) assassinat d’un tret al cap en una discussió, o en Yank Rachell, també assassinat a trets mentre dormia.
La llista de la resta de músics mítics que apareixen en el “Trains of the higway” són: Willie Hatcher, Robert Lee McCoy, Speckled Red, la Memnphis Jug Band, Will Shade, Robert Hill, Blind Boy Fuller, els State Street Boys, Chuck Darling, Son Bonds, Hammie Nixon i Alfred Lewis, i la majoria de temes que interpreten, han de ser considerades com a delicades peces de brocanteria del blues
Gener 2013
Vídeo:Train whistle blues - Sonny Terry
· Altres discos recomanats:[Octubre 2013] Jazz Gillum – It sure had a kick (2001)
