Disc de l'harmoniteca personal recomanatel mes de gener de 2011
Red Devils - King King (1992)
En Lester Butler, l’harmonicista i cantant líder dels Red Devils, va morir el 10 de maig de 1998, als 38 anys, exactament a la mateixa edat que un dels seus grans referents musicals: en Little Walter qui també va morir als 38 anys però trenta anys abans, a 1968. Ambdós moriren de forma tràgica, en Litte Walter com a conseqüència de les ferides rebudes en una de les múltiples bregues en que es va veure involucrat i en Lester Butler, mort per una braç més poderós que el que va matar a en Walter, pel braç que s’ha endut a l’altre barri més músics que ningú, la sobredosi de drogues.
Abans però, en Lester Butler havia volgut reverenciar al mestre de l’harmònica electrificada Little Walter, realitzant una sèrie de variacions del “Confessin’ the blues” amb en Mick Jagger com a cantant, fetes, en principi, simplement per a goig personal d’ambdós, però que anys desprès van aparèixer en un disc per a mitòmans del gènere.
Serveixi aquesta anècdota per exemplificar el gran respecte i admiració d’en Lester Butler pels creadors del blues elèctric de Chicago i el seu desig de transformar-se en el continuador de la seva obra, prorrogant també, probablement, l’obra d’en Paul Butterfield (una altra víctima de les drogues), que en fou el primer gran continuador blanc.
De fet escoltant als Red Devils dels anys 80 i 90, no es pot deixar de pensar en que els temes haguessin pogut estar escrits i interpretats pels mestres de Chicago, si haguessin pogut prosseguir el seu camí durant més de temps, especialment a partir de l’ “Electric Mud” d’en Muddy Waters. Perquè respectant fidelment les arrels, en Lester Butler i els seus evolucionen de la forma més lògica possible cap a un nou blues que ja no ha pogut ignorar l’existència prèvia del rock.
El Red Devils enregistren a l’any 1992 a Los Angeles , el seu primer CD, posant-li per títol el nom del local on actuaven habitualment, el King King, i en surt un disc que es transformaria en llegendari. Un disc absolutament coherent amb l’evolució del blues que no ha perdut identitat, i amb un treball d’harmònica per part d’en Lester Butler modèlic, sense grans virtuosismes però amb uns riffs potents i bàsics, d’una sonoritat i precisió primitiva, bruta i brillant a la vegada.
Aquest és el disc que presentem aquest mes que conté una combinatòria de temes clàssics del blues elèctric i de composicions pròpies d’en Lester Butler que no es desdiuen gens unes de les altres. L’àlbum conté algunes joies com “Automatic “ i en especial una “Devil Woman” impressionant, cantada per en Lester Butler al CD, però de la qual l’harmonicista de blues i cantant Bruce Willis (que de tant en tant també ha fet algunes pel·lícules) posteriorment en va fer una versió ben reeixida, i probablement més coneguda que la versió original.
Els Red Devils es van dissoldre a 1994 i en Lester Butler va formar un nou grup posteriorment, en el qual hi va romandre fins a la seva mort, però el grup que va enregistrar King King a 1992, compost pel bateria Bill Bateman, el guitarrista Dave Lee Bartel, el baixista Ray Johnny Bartel, el guitarrista Paul Size i el propi Lester Butler, ha d’esser considerat com un dels nou mites del blues.
Gener 2011
Vídeo: Red Devils (Lester Butler a l'harmònica i veu) - Time to cry
Vídeo:Bruce Willis - Devil woman
· Altres discos recomanats:[Octubre 2013] Jazz Gillum – It sure had a kick (2001)
