Disc de l'harmoniteca personal recomanatel mes de juliol de 2010
Geneva Red&The Roadsters - In the red (2000)
Tan infreqüent o més que en altres disciplines és trobar instrumentistes d’harmònica femenines destacades i encara més que assumeixin el paper de líders d’una banda de Blues Harp d’una certa qualitat, com són els Roadsters.
Certament hi havia hagut il·lustres precedents rellevants com el de Big Mama Thorton, però crec que s’ha de pensar amb la Thorton no com a una harmonicista pura, sinó més aviat com a una blueswoman completa, bàsicament cantant que, a vegades, s’acompanyava prou bé amb l’harmònica.
Aquest no és el cas de na Geneva Red, qui malgrat el seu segell de dama del blues, és sobretot una harmonicista, una excel·lent i completa harmonicista, i el seu valor principal és el domini que ha aconseguit sobre l’instrument i el control, gaire bé modèlic i acadèmic, de les tècniques heretades dels grans de l’harmònica electrificada dels anys 50 i 60.
Altres factors ajuden a conformar el resultat final de na Geneva Red artista, un n’és la seva formació com a professional de l’escena, ja que els seus pares eren actors-propietaris d’una petita companyia de teatre i ella mateixa hi va començar a actuar des de ben petita, l’altre és el propi aspecte físic de na Geneva, una dona infreqüentment alta i esvelta que fa que la majoria d’escenaris “li quedin” petits, i l’altre és la seva base musical genèrica que li ha permès esser la compositora de molts dels seus temes.
Respecte a la seva veu, no compartesc l’opinió de les persones que la valoren indiscutiblement, jo no crec que na Geneva Red posseeixi una gran veu, sobretot si la relacionem amb les grans veus femenines negres del gènere, però té una veu que compleix suficientment bé per acompanyar a l’harmònica, en especial en els registres baixos, encara que no tant en els aguts.
En resum sobre un eix sòlid d’una notable intèrpret d’harmònica s’ha construït una blueswoman actual que val la pena escoltar i veure actuar si és te ocasió, i el CD “In the red”, de l’any 2000, el segon de la seva producció discogràfica és potser, fins avui, el resultat més consolidat de la manera de fer de na Geneva Red&The Roadsters, i una mostra, gairebé, pedagògica de les tècniques concretes i específiques per tocar l’harmònica. Recoman escoltar “First tune, first set”, composició pròpia de na Geneva, per gaudir de les tècniques simultànies d’acompanyament i melodia a la vegada amb la mateixa harmònica, també recoman una altra composició de na Geneva “My tribute to Deford” per recuperar els clàssics sons originals dels trens de vapor, i finalment recoman escoltar el tema d’en Wolworth, “Red’s theme”, veritable examen per avaluar la correcció en el domini de l’instrument.
Als Roadsters, la banda de na Geneva Red en aquest CD, hi cal destacar la bona feina de dos veterans del gènere com són en Sam Carr a la bateria, i en Floyd Murphy a la guitarra amb el so de Memphis, que hi aporten sapiència i respecte a la tradició del blues més genuí.
Juliol 2010
Vídeo:Geneva Red - Rock me baby
· Altres discos recomanats:[Octubre 2013] Jazz Gillum – It sure had a kick (2001)