D'entrada utilitza l'harmònica cromàtica, la qual cosa el que el separa dels sons típics (i a vegades tòpics) de les harmòniques diatòniques de la música de blues i rock.

A continuació, en Toots, aconsegueix transformar el seu instrument en un element poderós i, sobretot genuí, per tocar i improvisar en el món del jazz, separant-se així d'instrumentistes anteriors, alguns certament excel·lents, però que incloïen entre els seus objectius bàsics el demostrar que amb l'harmònica cromàtica es pot tocar qualsevol cosa, especialment i també música clàssica, i això per a mi, no era objectiu suficient.

Però en Toots no, en Toots entra en veu pròpia a l'espai jazzístic, sense pràcticament referències anteriors, el fa seu i n'hi afegeix característiques personals i d'això en sortirà un clima jazzístic distint i perdurable. Hi ha un abans i un desprès a la relació jazz/harmònica amb l'aportació de la cromàtica d'en Toots.

Si tots aquests elements ja fan a en Toots diferent a altres harmonicistes, en aquest CD en Toots és diferent a si mateix. Els qui ja el coneixen, els que ja saben com "diu" les coses, quedaran sorpresos, les velles cançons, rebran un nou tractament, un nou arranjament i sonaran marcadament diferents, a estones menys brillants interpretativament, però amb una nova bellesa compositiva que les fa extraordinàriament interessants.

És així que podem entrar a un altre terme de la definició inicial, la innovació. És ben sabut el gran esforç que bona part dels millors harmonicistes realitzen per escapar-se del vell esquema del Blues-Country-Rock aportant nous camins per a l'harmònica.
Al meu entendre la majoria no han aconseguit quallar com alternativa real, i s'han quedat en intents a valorar d'un intèrpret determinat sense línia de continuïtat.

És possible que tampoc en Toots ho aconsegueixi, però, la meva opinió és que l'aportació d'aquest CD a la vessant de la innovació és de les més coherents que he escoltat mai. En Toots se'ns presenta valent i obert i explora nous espais musicals per a l'harmònica amb absoluta seguretat, només possible amb algú que ha arribat a una maduresa interpretativa tal, que li permet "rellegir" el seu propi llenguatge musical en termes sòlidament innovadors.

El CD conté 16 cançons, algunes d'elles àmpliament conegudes, però quan s'escolta complet es produeix un fenomen gaire bé insòlit, les 16 cançons semblen formar part d'una mateixa obra, a l'estil d'una única simfonia. Es tal el grau de coherència interpretativa i de construcció, que totes les cançons donen la sensació de formar part d'un tot que passa per diferents fases. Cada nou tros (cançó) sembla que ha heretat sons i sensacions de les anteriors i que trasllada aquesta informació emfàticament a les que segueixen, de tal manera que el resultat final és d'una integritat musical inesperada i, no exigida en una obra d'aquestes característiques, però que resulta enormement bella.

Diferent, innovadora, integral condueixen a la darrera característica: valuosa. Aquesta és, per a mi, la darrera consideració. Una obra per escoltar analíticament i per sensacions, probablement en silenci, i en solitari, una obra per submergir-se en els sons (a vegades inquietants) i les idees que suggereixen.

Una obra valuosa i intimista, que avui he decidit compartir en qui ho vulgui, amb això, les idees i les paraules que m'ha suggerit.

Novembre 2005