Un vespre, en Russo els va anar a escoltar i en quedà
entusiasmat, de tal manera que hi tornà moltes
altres nits, fins que, convençut del valor daquell
tipus de música, decidí escriure unes composicions
que combinessin la música clàssica amb la
de blues.Així varen néixer les Three
pieces for orquestra and blues band, enregistrades
el 1973 per lOrquestra Simfònica de San Francisco,
amb la direcció de Seiji Osawa, i la Siegel-Schwall
Band.
Animat per lèxit que assoliren les Three
pieces, en Rousso decidí fer una nova composició,
amb la mateixa estructura i els mateixos protagonistes,
lStreet Music, que, enregistrada el
1977, li va significar un èxit mundial sense precedents.
Aquest Street Music fou la peça responsable
de la meva conversió instantània
al món de lharmònica. Recordo que
fa molts danys la vaig escoltar per una emissora
de ràdio dedicada exclusivament a la música
clàssica. Limpacte va ser impressionant,
no mho podia creure, senzillament fantàstic
i
. meravellós. Lobra ja havia començat,
però encara hi vaig ser a temps dagafar una
cassette i enregistrar-ne un tros (el quart moviment).
Daquest trosset en va derivar la meva particular
versió intitulada Free
street music.
Uns anys desprès vaig poder aconseguir el CD i
escoltar-lo tot sencer, la impressió va quedar
confirmada, extraordinari.
Setembre 2005
|