Torna a la pàgina inicial Notícies, Agenda d'activitats... Contacte Bricolatge Contes, Poesies... Presentació Iniciació Imatges i MP3 Links Àlbum Mestres

HARMONITECA PERSONAL

DISC DEL MES de maig de 2008

Disc de l'harmoniteca personal recomanat el mes de maig de 2008

Wiliam-Clarke2

 

William Clarke
Blowin’ like hell (1990)

Quan els directius de la discogràfica especialitzada en música de blues, Alligator, varen rebre, a finals dels 80, l’enregistrament de demostració d’un harmonicista, però també guitarrista, bateria i cantant, pràcticament desconegut, de nom William Clarke, se’n varen fer creus de que, un músic de la qualitat del que estaven escoltant no hagués aconseguit destacar molt abans, i

és que qualcú de l’equip els va informar de que, no es tractava d’una jove promesa que començava, sinó d’un home a prop dels quaranta anys, que en feia més de vint que circulava pels circuits de blues i que, havia arribat a tocar, amb el mestre de la utilització de l’harmònica cromàtica al blues, George Smith

En Bruce Iglauer, president d’Alligator, sorprès per la valua de l’instrumentista, immediatament va oferir un contracte amb la discogràfica a en William Clarke, i a partir del 1990 (octubre) apareix el primer disc d’en William amb el segell, el recomanable  “Blowin’ like hell”, el disc que comentem aquest mes i que el transforma en una figura emergent del panorama musical del blues. De cop i volta, en William Clarke, nascut a 1951, de professió maquinista fins a 1987, i que, per aquestes dates, decideix que emprendre l’aventura de dedicar-se professionalment i, en exclusiva, a la música, es troba amb una cartera de més de dos-cents concerts contractats per a 1991 i amb un èxit i reconeixement per part de crítica i públic, absolutament imprevisible abans del seu fitxatge per “Alligator”.

Però, en William Clarke, abans d’això, encara que poc conegudes, ja havia fet forces coses el món de la música: ja havia editat 5 discos com a solista d’harmònica per a petites discogràfiques, i havia acompanyat també a l’harmònica a enregistraments de figures prou conegudes al món del blues, com Shakey Harris o Smokey Wilson.  Això addicionat al mestratge que en George “Harmonica” Smith,  de forma especial, des del 1977 fins a la seva mort d’en George al 1983, li havia proporcionat, havien fet d’en William un músic potent i complet que entenia perfectament les arrels de la música que interpretava i que disposava d’un bagatge sòlid i brillant per transmetre-ho al públic.

A partir d’aquest 1991, la reputació com a músic d’en Clarke no deixa de créixer i cada nou disc que publica, es transforma en un nou èxit per a la discogràfica i per a ell mateix. El nombre de concerts augmenta any per any, i ell, havent hagut d’esperar tant d’anys per arribar al cim, no sap dir que “no” mai, i els mesos, les setmanes i els dies es transformen en un continu rescabalar viatjant amunt i avall i en un “no aturar”, de tal manera que al març de 1996, malgrat la seva corpulent aparença, el cor li envia un primer avís de que les coses no poden continuar així, i ha d’aturar-se i ingressar a l’hospital. Però poc temps després continua la gira, fins que al novembre del mateix any, el cor diu definitivament que “no” i s’atura per sempre. En William Clarke mor als 45 anys d’edat.

El “Blowin’ like hell”, és un bon exemple del “savoir faire” i la qualitat d’en William Clarke.  A la interiorització dels trets característics de la música tradicional del harpblues com la versió del “Lonesome Bedroom Blues” o “Trying So Hard” o “Must Be Jelly “ hi afegeix elements incorporats del món del jazz com  a “Greasy Gravy “ o “Drinking By Myself “, que donen referència de la destresa interpretativa d’en Clarke i de la potència del seu discurs musical, en especial a l’harmònica cromàtica, però també a la diatònica, a la guitarra i a la veu. En William Clarke és un artista complet, que podrien relacionar amb en Kim Wilson, per la seva correcció interpretativa a l’harmònica i també per l’eficiència com a vocalista.

 

Maig de 2008
                                                                                                         

Video: William Clarke-Lamar's Records 2

 

 

· Altres discos recomanats: [Octubre 2013] Jazz Gillum – It sure had a kick (2001)

 

[Setembre 2013] Bobby Rush [Agost 2009] Mark Hummel
[Agost 2013] Buddy Greene [Juliol 2009] Gary Primich
[Juliol 2013] Bob Dylan [Juny 2009] Koko Taylor
[Juny 2013] Pat Ramsey [Maig 2009] Brendan Power
[Maig 2013] Muddy Waters [Abril 2009]Toots Thielem.
[Abril 2013] Paul Lamb [Març 2009] Robben Ford
[Març 2013] Mick Jagger [Febrer 2009] Dr. Feelgood
[Febrer 2013] J. Geils Band [Gener 2009] CharlieMc.Coy
[Gener 2013] Trains of the ... Desembre 2008] L. Adler
[Desembre 2012] Greg Szlap [Novembre 2008] J. Harman
[Novembr2012]Big Mama T. [Octubre 2008] P. Butterfield
[Octubre 2012]DeFord Bailey [Setem2008] James Cotton
[Setembre 2012] Paul DeLay [Agost2008] Antonio Serrano
[Agost 2012] The Blues Band [Juliol 2008]Cephas&Wiggin
[Juliol 2012]Carlos del Junco [Juny2008] Norton Buffalo
[Juny 2012]Darrell Mansfield [Maig 2008] William Clarke
[Maig 2012] Frank Frost [Abril 2008] Paul Oscher
[Abril 2012] Peg Leg Sam [Març 2008] Dr. Ross
[Març 2012] Blues Traveler [Febrer 2008] George Smith
[Febrer 2012] Adam Gussow [Gener 2008] Annie Raines
[Gener 2012] Alexis Korner's [Des.2007] Big Walter Hort
[Desembre 2011] Jack O'Fire [Nov.2007] Lazy Lester
[Novembre 2011]Kitty,Daisy. [Oct. 2007] Junior Wells
[Octubre 2011]Suitcase Broth [Set 2007] Little Charlie &
[Setembre2011] JohnO'Leary [Agost 2007] Sonny Boy I
[Agost 2011] Rod Piazza [juliol 2007] Snooky Pryor
[Juliol 2011] Grégoire Maret [juny 2007] Carey Bell
[Juny 2011] Harmonica Shah [Maig 2007] Howlin' Wolf
[Maig 2011] Son of Dave [Abril 2007] Jerry Portnoy
[Abril 2011] Yardbirds [Març 2007] Slim Harpo
[Març 2011] Canned Heat [Feb.2007] Sonny Terry
[Febrer 2011] Blowing the bl. [Gener 2007] Musselwhite
[Gener 2011] Red Devils [Des. 2006] Thunderbirds
[Desembre 2010]Jerry Murad [Nov. 2006] J. Hammond
[Novembre 2010] Víctor Uris [Oct. 2006] Jimmy Reed
[Octubre 2010] Lee Oskar [Set. 2006] Little Walter
[Setembre 2010] Sugar Blue [Agost 2006] Sonny Boy II
[Agost 2010] Howard Levy [Jul. 2006] Eivets Rednow
[Juliol 2010] Geneva Red [Juny 2006] Harp Attack!
[Juny 2010] John Mayall [Maig 2006] Crucial Harm
[Maig 2010] Hugo Díaz [Abril 2006] Harmò. Coixa
[Abril 2010] Frank Floyd [Març 2006] J.J Milteau
[Març 2010] O. Ker Ourio [Febrer 2006] Mayall 70th
[Febrer 2010] Reyes del KO [Gener 2006] Mr.Hurrican
[Gener 2010] Corky Siegel's [Des. 2005] Mr. Leclerc
[Desembre 2009] Barcel. BB [Nov. 2005] Toots Thielem.
[Novembre 2009] Inspiration [Oct. 2005] Big Mama M.
[Octubre 2009] Elder Roma [Set. 2005] Seiji Osawa
[Setembre 2009] Billy Boy A. [Ago. 2005] Billy Branch..

 

[
Índex Torneu a l'índex

 

 

 

 

 

 

© Josep Farré Ferrer 2005