Disc de l'harmoniteca personal recomanatel mes de setembre de 2008
James Cotton and his band Live from Chicago (1986)
“I el meu nom és Jesucrist” li va contestar en James Cotton a l’estrany, però elegant negre, que se li havia acostat per autopresentar-se dient: “Bon dia, el meu nom és Muddy Waters”. I és que en James Cotton no es podia creure que en Muddy Waters, ja un bluesman d’èxit a l’any 1954 (quan va tenir lloc aquesta conversa) anés a buscar a un jove conductor de camions de 19 anys, que tocava l’harmònica a clubs de mala mort,
quan la feina li ho permetia, per proposar-li tocar a la seva banda.
Però la situació no era cap engany, efectivament aquell personatge era en Muddy Waters i efectivament li venia a oferir feina al seu grup perquè el seu harmonicista oficial de l’època, en Junior Wells, havia abandonat sobtadament la banda i l’endemà mateix tenien programat un concert. I l’endemà mateix en James Cotton ja tocava amb el grup al concert previst a l’hipòdrom de Beale Street.
I la participació d’en James Cotton a la banda d’en Muddy Waters es va perllongar durant dotze anys, perquè en Muddy aquesta vegada tampoc s’havia equivocat elegint per al seu grup un dels millors harmonicistes de moment, (com ja ho havia fet o ho faria elegint a Little Walter, Junior Wells, Big Walter Horton, Paul Oscher, Paul Butterfield, ....) i amb el qual aconseguiria èxits tan transcendents en el món del blues com “Got my mojo working” o “ Sweet Sugar”
Desprès d’aquest període, en James Cotton va abandonar el grup i s’independitzà formant la seva pròpia banda amb l’experiència adquirida amb en Muddy Waters a la que ja havia sumat el seu bagatge anterior, perquè en James Cotton que s’havia quedat sense pare ni mare als 9 anys, havia tingut com a companya permanent de la seva infantesa i adolescència una harmònica que li havien regalat els seus pares abans de morir, i que ell havia transformat en possible eina de llibertat i superació personal i social, intentant imitar nota per nota i gest per gest al seu referent paterno-musical, en Sonny Boy Williamnson II, mentre treballava als camps de cotó del Mississipi o fent d’enllustrador (“limpiabotas”) pels carrers de Memphis.
El disc que presentem aquest mes “James Cotton and his band – Live from Chicago” enregistrat a 1986 per Alligator, respon a la llarga època d’en James Cotton amb el seu grup, i va significar la primera nominació d’en James Cotton per a un Grammy, perquè es tracta una excel·lent recopilació en directe de l’estil i forma d’entendre el blues d’aquest harmonicista conegut amb el sobrenom de “Mr.Superharp” a l’època de més maduresa i consolidació individual de l’artista, un dels dos supervivents (l’altre és en Billy Branch) dels quatre mítics harmonicistes que enregistraren a 1990, el llegendari “Harp Attack!”.
El disc conté a més, com a valors afegits, el que és anterior a l’operació de gola que va patir a 1994 en James Cotton i que va limitar ostensiblement les seves possibilitats com a cantant, encara que va mantenir intactes les d’harmonicista, i també el que permet intuir els recursos de Mr. Superharp en escena improvisant llargs i potents “solos” amb la seva enèrgica superharp, en són exemple els excel·lents temes: “Here i am”. “Hard headed”, “Come back baby” o “Born in Chicago”.
Setembre 2008
Video:James Cotton - Slow Blues
· Altres discos recomanats:[Octubre 2013] Jazz Gillum – It sure had a kick (2001)