Harmonica Shah - Listen at me good (2006)

I és que en Tadeus Hall, posteriorment conegut com Harmonica Shah, a més del poc entusiasme que sentia pel tipus de feina que feia a la Ford, intentava compaginar les seves “escapadetes” com a bluesman amb un treball “formal” que el permetés aconseguir un mínim d’ingressos estables, i això finalment li va resultar impossible. El varen acomiadar de l’empresa.

Ell des d’infant s’havia interessat pel blues, especialment influït pel seu avi que tocava la guitarra, ell de nin ja s’havia interessat per l’harmònica que, de fet, no havia, abandonat mai durant tota la seva vida, però al fet de quedar-se sense feina estable el va obligar a plantejar-se que l’harmònica i el  blues podien ser la seva forma de subsistència i així ho va fer. Va lliurar-se a l’aprenentatge de les tècniques de l’harmònica diatònica, amb constància i dedicació exhaustiva.

Això el va transformar amb un bon intèrpret d’harmònica de blues, però no el va portar a  la fama fins que ja era ben granat, al segle XXI, ell que havia nascut a 1946, no va publicar el seu primer disc “Motor City Mojo” fins a l’any 2000, als seus 54 anys.

I no és casualitat perquè es precisament a la seva maduresa quan Harmònica Shah ha aconseguit assimilar la tradició dels mestres de l’harmònica que l’han precedit, i que ell no abandona, amb l’actualitat de les tècniques de distorsió i amplificació dels nous intèrprets de l’harmònica, que ell també utilitza creant un so potent i distorsionat, i brut i primitiu a la vegada.

I això agrada al públic fidel al blues d’arrels, ajudat, en aquest cas, per la presència física de l’intèrpret, que en el cas de n’Harmònica Shah ja és el d’un home madur, ja a l’estil dels vells i mítics bluesmen que encara resten vius, la qual cosa li confereix credibilitat i solvència.

El disc “Listen at me good” que presentem aquest mes de juny, va ser enregistrat a Toronto a l’any 2006, i continua i confirma les característiques de la carrera que es va iniciar amb seu primer enregistrament al 2001, però amb un retorn cada vegada ja més explícit cap al blues original de Chicago, amb reminiscències àdhuc a Howlin’ Wolf, i aconseguint finalment un so brut i dur, recolzat pel treball d’acompanyament d’un grup de músics excel·lents com n’Alec Fraser al baix, Jack de Keyser a la guitarra o Mel Brown també a la guitarra, en alguns termes, que ens ofereixen peces especialment autèntiques i interessants com “I’ve Got To Help My Own Damn Self”, “Motor City Confidential” o “Lonesome Graveyard Blues”

Juny 2011

Vídeo: Harmonica Shah - I’ve Got To Help My Own Damn Self