The Legendary De Ford Bailey: Country Music's First Black Star (1998)

La ràdio a 1920 havia aconseguit emetre, per primera vegada,  emissions de radiodifusió.

A 1925 a Nashville s’hi varen instal·lar dues emissores de ràdio, i al mateix 1925, i desprès d’un programa de música clàssica hi va aparèixer a una de elles, un senyor tot sol tocant l’harmònica que va obtenir un tal èxit en el nou mitjà de difusió que el seus “concerts” setmanals es van perpetuar fins a 1941, aquest harmonicista era en DeFord Bailey.

I qui era aquest home?.. doncs era un home de talla petita, una mica desmanegat a conseqüència de les seqüeles de la poliomielitis que l’havia afectat quan tenia 3 anys, i que tocava a l’harmònica cançons tradicionals i temes propis amb un gran virtuosisme.

La seva presència a l’emissora era conseqüència de dos fets, el primer el que ell treballava com ascensorista a l’edifici on s’ubicava l’emissora, i la segona que un metge i harmonicista amic seu tenia una certa influència en la programació de l’incipient emissora.

La fama que va aconseguir a través de l’emissora el va fer també pioner en l’enregistrament de discos ja que a 1926 va gravar un primer tema i des d’aquesta data fins a meitats dels anys 30 en va enregistrar la majoria dels temes mítics que han arribat als nostres dies.

A 1941 en DeFord Bailey va ser acomiadat de l’emissora en produir-se un conflicte de les emissores amb l’ASCAP (Societat Americana de Compositors, Autors i Editors), per un tema ben vigent actualment, els drets d’autor.

En Deford Bailey va quedar tan ressentit de la situació que va decidir dues coses, 1.- no fer feina com a empleat de ningú 2.- tancar la seva carrera com a professional de la música. Per complir els dos propòsits va muntar un negoci propi de neteja de sabates.

Però la discontinuïtat musical va incidir desfavorablement en la projecció pública d’aquest home, que havent estat dipositari de les arrels de la música country feta per negres, bàsicament per les ensenyances del seu avi, el violinista de hillbilly Lewis Bailey, havia estat pioner també en la seva adaptació i difusió a l’harmònica amb interpretacions d’una qualitat excepcional, especialment en les tècniques de blocking tongue que permeten tocar, en una sola harmònica, melodia i acompanyament a la vegada.

El disc “The Legendary De Ford Bailey” que presentem aquest mes conté enregistraments dels anys 1974 al 1976 d’aquest precursor excessivament oblidat, i es pot entendre com a part de tot un moviment de recuperació i restitució de la seva obra i figura, i que ha dut, entre moltes altres coses, a que a Nashville el dia 14 de desembre (dia del seu naixement) sigui declarat dia de Deford Bailey, el que se li hagi dedicat un jardí també a aquesta ciutat, el que a 2005 fos inclòs al “Country Music Hall of Fame”, i a nivell europeu, a que en JJ. Milteau al 2002 inclogués el tema d’en DeFord dels anys 20 “Ice water blues” en el seu disc “Inspiration” d’homenatge als millors harmonicistes de la història.

I és que escoltant el disc “The legendary DeFord Bailey”, que recopila el treballs enregistrats als anys 70 per en DeFord, malgrat que les seves facultats interpretatives musicals a l’harmònica, apareixen clarament devaluades respecte als seus enregistraments primigenis, queda justificat plenament el fet de reivindicar la figura d’aquest músic al contenir peces entranyables d’arrel inqüestionable, com el clàssic i preciós so dels trens de vapor de llarg recorregut a “Pan American Blues ” o l’enèrgic tribut al guanyador de la lluita entre un martell manual accionat per un home o un martell mecànic accionat per vapor, en el tema “John Henry”.

Octubre 2012

Vídeo: DeFord Bailey - Fox Chase&Pan American Blues