Disc de l'harmoniteca personal recomanat
el mes de Novembre de 2007
Lazy Lester Harp & Soul (1988)
Parlava molt lentament, arrossegant les paraules i amb
una espècie de cantarella que es destacava més
al final de les frases, aquesta manera de xerrar, malgrat
els seus esforços, també es podia intuir
quan cantava, per això el seu productor Jay Miller,
el va batejar com a "lazy"(mandrós),
i a partir d'aquell moment, musicalment,
va deixar d'anomenar-se pel seu veritable nom Lester
Johnson per passar a ser conegut com "El mandrós
Lester", Lazy Lester.
No massa temps abans, havia començat la seva carrera
musical, i d'una forma certament casual, tot va passar
a l'autobús que ell agafava per tornar a casa.....
Al mateix autobús hi viatjava en Lightnin'
Slim un artista ja prou conegut a l'època que
anava a enregistrar un disc a una població una
mica més llunyana del poble d'en Lester, però
que es trobava a la mateixa direcció del bus. Varen
establir conversa i en Lightnin' el va convidar a assistir
a la sessió d'enregistrament, ja que en Lester
li havia comentat que tocava l'harmònica i la guitarra
i que era molt aficionat a la música de blues.
Així ho feren i l'atzar va voler que, en Wild
Bill Phillips, l'harmonicista del grup que havia de
fer l'enregistrament no es presentés, i en Lester
es va oferir per substituir-lo. A partir d'aquell moment
va començar una llarga col·laboració
amb en Lightnin' Slim i encara una més llarga i
directa relació amb la discogràfica que
realitzava l'enregistrament, la mítica Excello
Records.
La història de l'autobús va passar vers
la meitat dels anys cinquanta i fins al 1966 Lazy
Lester, va continuar vinculat a Excello Records, com a
músic d'estudi, participant amb nombrosos enregistraments
de la marca, per després anar perdent lentament
presència i prestigi (com molts d'altres músics
de blues de l'època) fins a 1975 en que
decideix retirar-se del món de la música.
Però a finals dels anys 80 torna a actuar de nou,
i aprofita la seva llegenda de vell harmonicista i cantant
del blues dels aiguamolls (swanp blues) per situar-se
en primera línia entre els intèrprets de
blues mítics de l'època i fins a l'actualitat,
l'any 2007, en que als seus 74 anys continua
actuant pels escenaris especialitzats del tot el món.
És en aquesta etapa de retorn quan es recuperen
i reediten vells enregistrements d'Excello i se n'enregistren
de nous, com el Harp&blues editat al 1988
per la discogràfica Alligator, que és
el disc que recomanem aquest mes de novembre de 2007.
Musicalment, Lazy Lester, està molt influenciat
per en Jimmy Reed i per n'Slim Harpo, i com ells fa un
tipus de blues, aparentment senzill, sense estridències
i amb una cadència vocal d'una certa monotonia,
però d'una claretat expressiva i formal exageradament
correcta. En la manera de tocar l'harmònica d'en
Lazy no hi trobarem complicats sons difícils d'aconseguir
amb l'harmònica diatònica, ni velocitats
espectacularment ràpides en l'execució dels
temes. La marca de la casa, en aquest cas compartida també
per n'Slim Harpo i en Jimmy Reed, és l'enorme capacitat
de transmissió de bellesa sonora i ritme d'una
manera controlada i simple, sense forçar mai ni
la veu ni l'harmònica i provocant una sensació
de naturalitat i coherència absolutament precisa..
L'Harp&Blues és una bona mostra del que hem
dit i conté temes memorables com el "I'm
a man" d'en Bo Diddley, però cantat
i amb riffs a l'harmònica a la suau manera Lazy
Lester, o la modèlica "I done got over
it", o la sorprenent i "casi blanca"
"Raining in my heart".
Novembre 2007
Video:Sugar Coated Love (
LIVE Boston Blues Festival, 8-25-07 )
· Altres discos recomanats:[Octubre 2013] Jazz Gillum – It sure had a kick (2001)