Disc de l'harmoniteca personal recomanat
el mes d'octubre de 2007
Junior Wells
Keep on steppin' - The best of (1998)
El varen detenir als dotze anys per robar una harmònica
a una botiga, i només per això el varen
dur davant del jutge. Tenia tan aspecte d'espantat que
el jutge per tranquil·litzar-lo li va demanar que
toqués l'harmònica.Desprès d'escotar-lo,
el jutge el va deixar en llibertat i va pagar de la seva
butxaca el preu de l'harmònica robada (2 dòlars).
El negret alliberat per la comprensió
d'aquell jutge, es deia Amos Wells i es dedicava, des
de feia temps, a tocar l'harmònica pels carrers
de Memfis, ciutat on havia nascut, esperant recollir unes
quantes monedes que el permetessin mantenir-se ell i sa
mare, i no va ser tan estranya l'actitud del jutge benvolent,
perquè n'Amos Wells, havia començament tan
aviat a tocar l'instrument que, essent pràcticament
un nin, ja havia aconseguit dominar l'harmònica
com un virtuós.
Això el va decidir uns mesos més tard,
al 1946, traslladar-se a Chicago, on es trobava el bressol
d'una nova forma de fer blues que incloïa entre els
seus elements essencials la utilització de l'harmònica.
Ràpidament va entendre que havia d'adaptar-se
al nou estil, i per això va electrificar el seu
instrument, essent, conjuntament amb en Little Walter,
un dels primers en fer-ho, de tal manera que a en Little
Walter, harmonicista oficial, en aquell moment, de la
banda d'en Muddy Waters, li va sortir un perillós
competidor, amb harmònica electrificada, que va
arribar a substituir-lo a la pròpia banda d'en
Muddy.
A partir d'aquell moment, n'Amos Wells, ja musicalment
conegut com a Junior Wells es transforma en un fidel seguidor
del més pur blues elèctric de Chicago, amb
un estil profundament influït per en Little Walter
i tembé per en Sonny
Boy Williamson II, però certament amb
un nivell d'èxit més aviat discret. Fins
que a l'any 1965 s'associa a l'extraordinari guitarrista
i cantant de blues Buddy Guy, amb el qual comença
una carrera d'èxits memorables com "Hoodoo
man blues" o "You're tuff enough", que
el faran passar ja a la història del blues com
una figura de referència.
El duo format amb en Buddy Guy es perpetua fins
a principis del 90 però això no impedeix
que, a la vegada, ambdós artistes desenvolupin
la seva carrera en solitari, i en Junior Wells, sense
abandonar la línia del blues més purista
que mantindria viva fins a la seva mort al 1997, n'obre
dues de noves aprofitant el bon registre de la seva veu
com a cantant. Una és la del R&B, amb base
d'harmònica, però amb acompanyaments potents
de guitarres elèctriques que li permet una aproximació
al món del rock amb distribucions comercials molt
més amplies que les del blues convencionals i l'altra
la del soul a l'estil Wilson Pickett o James
Brown amb acompanyaments orquestrals amplis i complexes,
però entre els quals hi fa aparèixer, sempre,
el so inconfusible de la seva harmònica.
Al disc que presentem aquest mes, recopilació
de la història musical d'en Junior Wells, hi podem
exemples de les seves tres vessants musicals amb els temes
"Give me one reason" o "Keep
on steppin" com a models de la línia purista,
"Get down" amb Carlos Santana
de la línia de R&B i "Broke and hungry"
o "Messin'
with the kid" de la vessant soul i
funky.
Finalment cal afegir que en Junior Wells és un
dels quatre mítics harmonicistes que apareix en
el disc "Harp attack¡", el gran èxit
de la música del harpblues. Els altres tres harmonicistes
presents al disc són James Cotton, Billy Branch,
i Carey Bell, tots ells ja figures llegendàries
del blues.
Octubre 2007
Video: [Track 12] Messin' With
The Kid (Live 1978) with Buddy Guy
· Altres discos recomanats:[Octubre 2013] Jazz Gillum – It sure had a kick (2001)