Blues Traveler – Four (1994)

Perquè en John Popper a més d’aquestes afeccions guerreres que se li coneixen, és músic. Un músic que a l’any 1987 va fundar, amb un grup de companys de l’institut un conjunt musical que varen batejar amb el nom de Blues Traveler i que en pocs anys adquiriria notorietat, en especial precisament per la presència del seu cantant,  harmonicista i principal compositor de temes, que no és altre que l’amic de les armes: John Popper.

Malgrat que el nom del conjunt fa referència explícita al blues, no és un grup de blues en sentit convencional, certament han interpretat en alguna ocasió temes de blues tradicional, però el seu estil els situa més a prop del pop, un pop personal i original, que conté, en ocasions, alguns elements de rock, de country, i de blues, però que jo no emmarcaria  dins de cap d’aquestes etiquetes.

I el principal responsable de la dificultat de classificació del grup, és al meu entendre, en John Popper i el seu paper de líder del grup que imprimeix segell de personalitat a la música que fan, perquè la veu d’en John prima i aguda s’escapa de la majoria de registres del gènere i encara més, la seva forma de tocar l’harmònica és absolutament personal i diferent de qualsevol altre intèrpret d’aquest instrument.

Fa temps que cerco mestratges evidents en la forma de tocar l’harmònica d’en John Popper i encara no els he trobat, ell és un instrumentista personal i intransferible i ningú toca l’harmònica com ell, per a mi és tan peculiar a l’harmònica diatònica com n'Stevie Wonder (Eivets Rednow) ho és a l’harmònica cromàtica. 

Aquestes característiques d’originalitat ja les trobem en el seu disc de presentació de 1990, titulat també “Blues Traveler”, però on arriba a la seva màxima expressió és en el disc “Four” de 1994 que presentem aquest mes, i que efectivament és el número quatre de la carrera del grup.

Aquí ja en Popper, ha hagut de passar varis mesos en un cadira de rodes producte d’una altra de les seves desmesures: la velocitat,  que la dut a sofrir un greu accident de moto i l’ha obligat a aturar-se en sec i replantejar-se coses, però que com a consolació li ha permès perfeccionar el seu estil de tocar l’harmònica fins arribar a un nivell d’excel·lència, i també millorar la seva habilitat com a compositor en temes com “Hook” i “Run-Around” que apareixeran en el CD que comentem aquest més, i que seran els de més èxit a la seva carrera.

Les armes i la velocitat no han estat les úniques desmesures d’en John Popper ja que a l’any 1999 va haver de ser operat del cor i també li varen haver de practicar un bypass gàstric, com a conseqüència del  consum compulsiu de menjar.
                                                                                                                                                            

Març 2012

Vídeo: Blues Traveler - Run-Around