Disc de l'harmoniteca personal recomanat
el mes de gener de 2008
Annie Raines & Paul Rishell I want you to know (1996)
El nom d’Annie Raines no figura entre el dels mítics harmonicistes que varen crear el blues elèctric de Chicago, de fet, entre els llegendaris de l’harmònica, no hi figura cap nom de dona i és que també en el món del harpblues, com gaire bé en tot els altres espais, les dones s’han hagut d’obrir pas tombant
tota casta de barreres i arribant al lloc més tard que els homes pel temps i l’esforç titànic (de titàniques) que han hagut d’aplicar a l’empresa.
N’Aine Raines és una dona jove, nascuda al 1969, i evidentment per l’edat tampoc hagués pogut estar entre grans de Chicago, però pel nivell de qualitat i mestratge que, ja a meitats dels anys 90 havia adquirit, podria perfectament ésser-hi.
La carrera musical de n’Annie però, havia començat molt tard que l’època gloriosa del blues de Chicago, realment s’inicia amb el descobriment, a finals dels anys 80, que la música d’arrels d’en John Lee Williamson, d’en Rice Miller, d’en Little Walter, o d’en Walter Horton, li aportava molt més musicalment i personalment que els avorrits temes pop de l’època. Aquest descobriment més un fet anecdòtic ocorregut el dia de l’aniversari dels seus disset anys, van definir quina seria la seva direcció musical futura.
Aquell dia n’Annie havia decidit auto regalar-se un llibre que a la llibreria on va anar a comprar-ho no tenien, però sí tenien llibre sobre tècniques d’harmònica que es venia conjuntament amb una harmònica per facilitar l’aprenentatge dels exercicis que s’indicaven a l’obra. L’oferta del llibre més harmònica li va cridar l’atenció i la va decantar a comprar-ho.
A partir d’aquí va començar un aprenentatge obsessiu sobre les tècniques més pures del harpblues de Chicago que la varen dur, àdhuc, a rebre classes del propi Jerry Portnoy, i a assistir, des de Boston, on residia, als festivals de blues de Chicago dels anys 1989 i 1990, on, fora de programa, ja va participar en jam sessions amb en Sam Lay, Homesick James i Dave Myers.
A principis del 90 Aine Raines s’havia transformat ja en una excel·lent harmonicista, enèrgica i potent, capaç de reproduir fidelment i transmetre al públic la força rítmica dels seus mestres de Chicago.
Però a l’any 1992 es produeix un nou gir a travessia musical de n’Annie Raines, i és que en Paul Rishell un home ja major, guitarrista prestigiós de country blues, li proposa formar duo amb ell a la manera de Sonny Terry&Brownie McGhee o Hammie Nixon&Sleepy John Estes o John Cephas&Phil Wiggins i és a partir d’aquest moment que ella es decanta bàsicament pel country blues i com afirmarà anys més tard es quan sent que ha trobat el seu propi estil personal. Respecte a això diu n’Annie: “Jo aspirava a rugir com en Muddy Waters o en Howli’n Wolf i han estat necessaris vint anys per adonar-me’n que a lo únic que s’ha d’aspirar és a ser un mateix”.
El disc d’aquest mes “I want you to know”es va enregistrar a l’any 1996, i és fruit d’aquesta col·laboració entre Annie Raines i Paul Rishell i malgrat que la influència d’en Paul és la nota dominant, i per tant el contry blues n’és el protagonista principal, encara permet gaudir d’una Annie Raines pel meu gust, menys “controlada”, més “espontània” amb alguns temes de blues més pur com “Mama talk to you daughter”, “Little dog”o el propi “I want you to know” plens d’energia i vitalitat.
La resta de temes recorden molt més la línia iniciada per en Sonny Terry&Brownie McGhee, certament una línia d’indubtable qualitat, però més allunyada dels meus particulars gustos musicals.
Gener 2008
Video:Annie Raines & Paul Rishell - Lover Not a Fighter (Lazy Lester)
· Altres discos recomanats:[Octubre 2013] Jazz Gillum – It sure had a kick (2001)