Disc de l'harmoniteca personal recomanatel mes de novembre de 2010
Víctor Uris - Boogie thing (2010)
El blues ja té una història pròpia a Mallorca, i al teatre Principal de Palma, la nit del 14 d’octubre de 2010 hi eren una bona part del seus protagonistes. S’hi havien reunit per fer costat a la presentació formal del darrer “treball” d’en Víctor Uris “Boogie thing”, probablement el referent principal d’aquesta història del blues de ca nostra.
Hi mancava per impossibilitat absoluta d’assistència en Vicenç Caldentey, però el va fer present n’Errol Woiskï, el Big Boss Man de la primitiva Harmònica Coixa, que sí hi era, cantant el tema “Me’n vaig volant”.
Hi era també en Pep Banyo dels Deep Blues, Aigo Bruta, Blues Devils,... i l’incombustible Toni Reynés que hi és des del principi i continua, i n’Emili Gené, el Dr. Love dels teclats, i d’altres selectes companys de viatge com n’Alfonso de la Sierra, en Jay Kaye, en Salvador Font, en Toni Amengual ... fins a un total de deu músics.
Amics músics que anaven apareixent i desapareixent de la formació inicial d’en Víctor Uris per aquest concert, composta per: ...naturalment Víctor Uris a l’harmònica i veu, en Balta Bordoy el B. B. mallorquí, a la guitarra, en Toni Reynés al baix, tan correcte i contundent com sempre, n’Hugo Sócrate l’energètic multi instrumentista a les percussions, guitarra, veu i ..., en Llorenç Barceló, sorprenent a l’òrgan Hammond i piano, i en Nicolàs Soto bon conductor rítmic des de la bateria.
Formació estable i artistes convidats, fins a un total de 16 persones, que varen aparèixer plegats a l’escenari per interpretar el darrer tema del concert, formant la més gran concentració de bons músics de blues per metre quadrat que es recorda a Mallorca.
Però abans uns i altres havien anat desgranant els temes del darrer “treball” d’en Víctor Uris i el seu grup que és bàsicament un retorn a les arrels del blues, un retorn al orígens d’un gènere que continua viu malgrat el pas del temps.
En Víctor que va tenir l’encert i les facultats necessàries per aconseguir desenvolupar, des d’un principi, un estil propi de tocar l’harmònica, ha madurat i consolidat aquest estil personal al llarg de la seva carrera, de tal manera que l’enginy en la construcció dels riffs i “solos” és cada vegada més precisa i harmoniosa, aconseguint fins i tot, que quan oposa els seus bendings bufats en tercera posició a la base estable del “solo” en resulti un conjunt d’una especial coherència i brillantor.
I aquesta tècnica amb segell de qualitat d’en Víctor, l’aplica al CD “Boogie thing” a temes de mítics músics de la història del blues com Big Walter Horton, un referent per a tots els harmonicistes, n’Slim Harpo (James Moore) un altre referent d’harmònica, n’Allain Toussaint, en Big Bill Broonzie, en Memphis Slim (Peter Chatman), en Johnny Otis, en Matt Guitar Murphy autor de Boogie thing, i altres llegendes de la música del nostre temps, que són revisats i posats al dia, però sempre respectant les arrels, per un grup de músics de veritat, com són en Víctor Uris i la seva gent en un disc ben recomanable.
Novembre 2010
Vídeo:Víctor Uris&Alfonso de la Sierra - Bad Boy
Vídeo:Fi de festa 14/10/2010
La més gran concentració de bons músics de blues per metre quadrat que es recorda a Mallorca
· Altres discos recomanats:[Octubre 2013] Jazz Gillum – It sure had a kick (2001)