Disc de l'harmoniteca personal recomanatel mes d'octubre de 2011
The Suitcase Brothers - Gettin' Outta Town (2011)
La nit del 15 de setembre de 2011 vaig assistir a una Jam Session del Festival de Blues de Barcelona. Aquella nit hi va tocar un sol harmonicista a la sessió, però que em va sorprendre força (favorablement), en especial per la tècnica depurada en la utilització de la ma dreta (la dels uà, ues).
Aquesta tècnica que la major part dels harmonicistes moderns utilitzen només de tant en tant en algun tema, en general quan volen demostrar que saben interpretar peces d’harmonicistes mítics més o manco pioners, constituïa per a mi la base més sòlida de la forma de tocar l’harmònica de l’instrumentista que aquell vespre estava escoltant.
Evidentment la utilització sistemàtica dels sons i efectes que es poden provocar amb la ma dreta significava que el músic havia de renunciar a una electrificació profunda de l’harmònica a l’haver de tocar amb micròfon de peu i no amb el micròfon aferrat a l’harmònica, la qual cosa contínua essent força infreqüent.
Complementàriament a aquest aspecte, també em van agradar determinats sons que produïa l’instrument i que jo vaig imaginar procedents d’una harmònica ben customitzada
Dos dies més tard, el 17 de setembre de 2011 a un dels actes centrals del Festival, vaig poder situar l’harmonicista de la Jam Session, era en Víctor Puertas un dels dos germans que constitueixen els The Suitcase Brothers. L’altre Víctor (en referència a en Víctor Uris) que m’havien comentat alguns col·legues. Un jove harmonicista que havia rebuts classes del propi Jerry Portnoy, i del desaparegut Gary Primich, i que ho feia francament bé.
He de manifestar que l’actuació de The Suitcase Brothers, em va confirmar l’opinió dels amics i em va complaure, de tal manera que en acabar l’actuació vaig anar a la tauleta de l’organització i vaig adquirir els tres CD’s que fins ara en publicat els germans Puertas.
El darrer, el Gettin’ Outta Town, editat aquest 2011, és el disc que recoman aquest mes, i en el qual he de confessar que em costa reconèixer la influència d’en Jerry Portnoy, d’en Gary Primich o de n’Annie Raines amb la qual també varen tenir relació els germans. El cert es que hi trob moltes més influències del blues de Piedmont, des dels orígens, des d’en Blind Boy Fuller fins a les més evidents d’en Sonny Terry&Brownie McGhee o d’en Cephas&Wiggins.
Malgrat que el disc només conté un títol d’en Sonny Terry&Brownie McGhee, el “Treated wrong”, o un altre d’en Cephas&Wiggins, “Action man”, per a mi la influència d’aquests duets i, en menor mesura la dels bons bluesman més primitius, previs a la electrificació de Chicago hi és present en tot el disc, així el Gettin’ Outta Town d’en Big Walter Horton, sona menys Shakey’s Blues que els de la darrera època del propi autor, i el sorprenent “Can’t help falling in love”, s’allunya espectacularment del Blue Hawaii de n’Elvis per retornar als orígens del blues.
A les influències esmentades hi cal afegir un toc acústic específic dels germans que confereix personalitat pròpia a la música que interpreten i que em fa valorar positivament el disc comentat. Bona veu i bon acompanyament a la guitarra d’en Pere Puertas i gran treball a l’harmònica d’en Víctor: The Suitcase Brothers
Octubre 2011
Vídeo: The Suitcase Brothers
· Altres discos recomanats:[Octubre 2013] Jazz Gillum – It sure had a kick (2001)