Jerry Murad's Harmonicats - Greatest Hits/Cherry Pink & Apple Blossom White (1999)

Moltíssima de gent duia una “harmonica en poche” com diria Mr. Leclerc i la tocava com a una fidel amiga amb qui expressar sentiments a través dels sons.

Gaire bé tothom, blancs i negres tocaven l’harmònica, però amb una diferència notable, els negres tocaven amb l’harmònica mes simple i més barata: la diatònica, i hi tocaven una música pròpia que havien après al delta del Mississipi, o als camps de cotó, de tal manera que aquestes harmòniques diatòniques es van transformar en instruments genuïns de la seva música: el blues.

Els blancs no, els blancs, en bona part  descendents més o manco directes d’emigrants europeus, tocaven amb harmòniques un poc més sofisticades, harmòniques d’acords, de tremolo, també diatòniques, però principalment harmòniques cromàtiques i utilitzaven aquests instruments per les majors possibilitats interpretatives de l’instrument.

Amb elles hi tocaven temes occidentals coneguts, sobretot de “música lleugera” blanca, que re-interpretaven amb aquest nou instrument musical popular: l’harmònica, la qual cosa resultava una novetat, un poc pintoresca i tot, pel caràcter de quasi jugueta de l’harmònica (cal recordar que durant un temps l’harmònica no va ser considerada un instrument musical a USA).

Però a diferència de la musica genuïna dels negres: el blues i el seu instrument genuí: l’harmònica diatònica, que varen romandre vigents, quant la novetat va passar, a poc a poc els sons de les harmòniques de la música dels blancs es va anar diluint fins arribar pràcticament al silenci.

I per servar el record d’aquesta música hem elegit en Jerry Murad i els Harmonicats com a referents, perquè és el grup representatiu d’aquest estil amb més continuïtat, ja que es va fundar a l’any 1944 i va funcionar fins a meitats dels anys 90.

Els Harmonicats el varen constituir en Jerry Murad (d’origen armeni) i n’Al Fiorentino (d’origen italià), dos components de Borrah Minevitch (d’origen rus)&Harmonica Rascals, que abandonaren el grup, diuen les males llengües, pel mal caràcter del seu líder.

A Muradian Jerry Born (Jerry Murad) i a Al Fiorentino (Al Fiore) s’hi va unir Don Leshinki (Don Les) per formar el trio Harmonicats, compost per harmònica cromàtica, harmònica d’acords, i harmònica de baixos. Una estructura típica de grups d’harmònica de l’època que es va estendre per tot el món.

Desprès d’un èxit inicial a 1947 amb el tema “Peg o’my heart” un vell bigtime convencional, el Harmonicats varen assumir l’invent i es van especialitzar a fer versions d’estàndards musicals de tots els temps... a l’harmònica.

Des de llavors els Harmonicats amb la seva petita orquestra d’harmòniques han fet versions de tota casta de músiques, des de temes de ragtime, fins a temes dels Beatles passant per Lecuona, els clàssics, siboneys i malagueñas i fins i tot, petites incursions al món del jazz, country i blues. I el disc “Jerry Murad's Harmonicats - Greatest Hits/Cherry Pink & Apple Blossom White” que presentem aquest mes n’és un bon exemple.

Aquest CD de grans èxits editat a 1999, conté temes tan espectacularment diferents com el citat “Peg O' My Heart” o “Malagueña”, “Mack the Knife”, “Polka Dots and Moonbeams”, “Maria Elena”,”Cherry Pink and Apple Blossom White”, o els “Yesterday” i “A Taste of Honey”, dels Beatles.
 
Tots ells units inesborrablement per una forma de fer música, la d’en Jerry Murad&Harmonicats, que per la seva qualitat i aportació a la història de l’harmònica mereix no ser  oblidada.

Desembre 2010

Vídeo: Jerry Murad's Harmonicats - 12th street rag