Kitty, Daisy&Lewis - Kitty, Daisy&Lewis (2008)

Malgrat l' “I got my mojo working”, que també apareix al disc que comentem aquest mes, Kitty, Daisy&Lewis, no són ni blueswoman, ni bluesman en sentit convencional, si ja hem dit que són multi-instrumentistes, també hem de dir que són multi-estilistes, ja toquen country, rock&roll, blues, boogie-woogie, música hawaiana i sobretot rockabilly, però amb un factor comú a totes elles, que sigui música dels anys 50 o anterior o sinó, que al manco ho pareixi ser.

Aquest grup anglès és un complet remake-revival-vintage dels anys 50, tant musicalment com estèticament, tres adolescents d’ara com si fossin tres adolescents de fa més de cinquanta anys, cantant i tocant com si acabessin de descobrir una nova música rítmica i sincopada que trenca amb les músiques domesticades anteriors i que els hi permet canalitzar la seva força i energia de gent nova i jove.

I per acabar de fer creïble aquesta escena i una mica amagats del primer terme, hi són tocant el contrabaix i la guitarra rítmica la mare i el pare dels germans Durham (molt més propers als joves dels anys cinquanta) aportant la seva experiència i coneixements (la mare és música i el pare enginyer de so) a la proposta musical dels tres germans.

Així tot el grup familiar com una troupe de circ clàssic o com un grup de còmics de principis del segle XX comparteixen viatges, actuacions i, en el seu cas, èxits continuats per allà on passen, com així va succeir a la seva recent gira per l’estat, que va incloure la seva presentació a Mallorca, concretament al teatre de Lloseta.

L’adhesió del grup als orígens de la música del nostre temps és tan completa i absoluta, que el disc que comentem aquest mes, el seu primer disc, el  “Kitty, Daisy&Lewis” de l’any 2008, va ser editat conjuntament en format digital i en format analògic, en Long Play i a 78 rpm. Entenem que la dificultat per trobar gent que els pogués escoltar en aquest format segur que ha estat enorme, perquè actualment persones que disposin d’aparells  reproductors a 78 rpm n’hi ha d’haver ben poques, però ells ho van intentar.

Naturalment l’enregistrament del disc, seguint els seus criteris de submissió a un temps concret, s’ha fet amb mitjans bàsicament analògics, i per això el resultat és que sona com si fos d’aquell temps, ajudat a més, en el fet que la majoria de temes també són, efectivament, de llavors, com el “Going up the country”, que feren famós els Canned Heat, o l’esmentat, “I got my mojo working”, una senyera d’en Muddy Waters, o el “Hillbilly music”, o el “Polly Put the Kettle On”, que sonen ara francament bé interpretats per un peculiar grup que té una de les poques dones harmonicistes que hi ha en actiu, i una bateria que toca  aquest instrument amb un estrany estil amazona.

                                                                                                          Novembre 2011

Vídeo: Kitty, Daisy&Lewis - Polly Put the Kettle On

Vídeo: El "Papi" JJ. Milteau beneint l'harmònica de na Kitty Durham