Disc de l'harmoniteca personal recomanatel mes de juny de 2013
Live at the Big Bend Blues Bash – The Blues Disciples (Pat Ramsey) - 2005
A 1978 el blanc més blanc de tot els blancs que ha cantat cançons de negres, en Johnny Winter, va enregistrar el disc “White Hot and Blue” en el que a l’harmònica l’acompanyava un jove intèrpret de nom Pat Ramsey, fins a llavors pràcticament desconegut, malgrat que ja duia un cert temps trepitjant escenaris.
El disc va tenir una bona acollida i pels tocats pels virus de l’harmònica va quedar clar que a partir de llavors s’hauria de recordar el nom de l’harmonicista perquè valia la pena seguir la seva trajectòria.
Però qui era en Pat Ramsey, en Pat Ramsey havia nascut a Lousiana i havia començat la seva carrera musical com harmonicista en un grup de nom Bunny Brooks Band, on va ser descobert per un amic comú entre ell i en Johnny Winter de nom John Derringer, que va ser qui va propiciar la participa ció d’en Pat al disc “White Hot and Blue"
Com a conseqüència de l’èxit d’aquest disc tant d’aficionats com de crítica, la col·laboració intermitent entre Johnny Winter i Pat Ramsey es va prolongar fins, pràcticament la mort d’en Pat a novembre del 2008, però a la vegada en Pat va intentar la seva pròpia carrera personal participant en diferents bandes com a harmonicista i també com a cantant. Així a 1980 va integrar-se a la Crosscut Saw Band amb els quals va enregistrar un disc, i posteriorment amb l’exguitarrista de Freddie King, Greg Poulos, va formar la Poulos-Ramsey Band
Finalment a principis dels anys 90, va fundar, juntament amb el guitarrista Dave Renson va crear “The Blues Disciples” que va ser amb la banda que va enregistrar a 2005 el disc “Live at The Big Bend Blues Bash" que presentem aquest mes.
El “Live at The Big Bend Blues Bash” com el seu nom indica és un disc enregistrat en directe a Pomeroy, Ohio el 31 de juliol de 2004. La banda en aquella sessió estava composta per en Pat Ramsey a l’harmònica i veus, Dave Remson a la guitarra, Steve Howell a la bateria i John Wentzien al baix.
El disc té l’encant del directe, el de les petites incorreccions sonores que donen autenticitat a un concert i credibilitat a l’habilitat dels intèrprets. En Pat Ramsey hi és present en aquest enregistrament amb aquesta perfecció tècnica que han aconseguit alguns instrumentistes “moderns” de l’època post Chicago.
Es manté fidel als orígens, però potencia els sons de l’harmònica amb distorsions i amplificacions gaire bé, perfectes. A l’harmònica se li dona tota la força possible perquè sigui la protagonista destacada a tots el temes i si això ho acompanyem amb un excel·lent domini de l’instrument i una veu prou correcte, el resultat és francament bo com el que trobem en aquest disc.
Al CD hi ha temes-test de facultats com el famós Whammer Jammer d’en Magic Dick, del qual en Pat Ramsey en fa una versió personal i ben treballada, especialment en el rifs inicials i homenatges als clàssics com a “Walking by myself” d’en Jimmy Rogers i exhibicions de potència i tècnica com a “Allergic to work”.
Juny de 2013
Vídeo:Pat Ramsey - Whammer Jammer
· Altres discos recomanats:[Octubre 2013] Jazz Gillum – It sure had a kick (2001)
