Però abans als anys 30 i 40 en Jazz Gillum havia estat tot un referent per a la població afroamericana que gaudia de la música del nostre temps. Ell i d’altres figures de la mateixa època varen liderar la transició de la pràctica marginalitat de la música del diable, a la popularitat dels anys posteriors, inclosa l’acceptació d’aquesta “pobra i simple música negra” per part de la població blanca.
La biografia d’en Jazz Gillum conté pràcticament tots els elements dramàtics dels bluesmen pioners. Nascut a 1904 al Mississipi va quedar orfe de pare i mare de ben petit i va ser criat per uns familiars, als 12 anys ja va entrar a treballar a una granja amb la duresa d’un semi-esclau. Desprès d’una vida dura ni plena de dificultats i problemes amb la beguda i amb la gent fins a aconseguir triomfar com a músic, va morir d’un tret al cap en una discussió al carrer el 29 de març de 1966. Un final tràgic coincident amb el d’altres bluesmen.
Però la seva història musical comença a principis dels anys 20,en que com a molts d’altres músics va voler provar sort a Chicago i com a molts d’altres músics tocava pels carrers i passava fam. A 1923 va conèixer a en Big Bill Broonzy i varen crear un duo més o manco estable que va a començar a tocar a locals especialitzats i que va anar adquirint una certa fama fins que a 1934 enregistren un primer disc plegats i l’èxit és dispara. I és a partir de 1936 quan en Jazz Gillum enregistra ja a protagonista amb la discogràfica Bluebird i obté una sèrie d’èxits continuats que incrementen el seu prestigi fins a finals dels anys 40.
El disc “It sure had a kick” que presentem aquest mes, i que té com a subtítol “The essential recordings of Jazz Gillum”, conté bona part dels temes estrella d’aquella època daurada. Curiosament d’aquest “It sure had a kicck”, ens consta, que existeixen almanco dues versions que no contenen exactament els mateixos temes, per això potser alguns dels temes que comentem de la nostra versió és possible que no existeixen a l’altre.
A la nostra versió hi ha el famós “Key to the highway” que ha estat tocat per moltíssima de gent com John Lee Hooker, Count Basie, Sonny Terry, Steve Miller Band, ... malgrat que la versió més coneguda és la d’Eric Clapton, cançó de la qual encara no se sap ben bé, qui ha estat l’autor, si en Charlie Segar, en Big Bill Broonzy o el propi Jazz Gillum.
Més clara queda l’autoria d’en Jazz Gillum del també, molt conegut, “I want you by my side” del qual en Gillum en fa una gran versió amb uns aguts d’harmònica excel·lents i altres temes manco populars però absolutament significatius de les arrels ja consolidades d’una música que marcarà les línies referencials de bona part de la música posterior
Octubre 2013
Vídeo: Jazz Gillum - I want you by my side
| 
