The Blues Band – The Official Blues Band Bootleg Album  (Paul Jones) (1980)

El que no va refusar en Paul Jones va ser l’oferta aquell mateix any d’un tal Michael Lubowitz de pseudònim Manfred Mann que li va oferir el mateix que els altres: ser el cantant i harmònica del seu grup. I així va ser, en Paul Jones ingressa a Manfred Mann i immediatament assumeix el rol de líder de la banda i cara més coneguda.

De 1962 a 1966 Manfred Mann amb en Paul Jones al capdavant es transforma amb un grup de culte i referència de la “moguda” britànica, especialment a partir del seu disc de 1964 “The five faces of Manfred Mann” i el tema “5- 4-3-2-1”.

El 1966 en Paul Jones, probablement desmesura la seva aportació a l’èxit del grup, i abandona la banda per a iniciar una carrera en solitari, però sorprenentment passa el contrari del que s’esperava: Manfred Mann cerca i troba un nou cantant en Mike d’Abo i la carrera triomfal del grup segueix i es perpetua fins a la seva dissolució a 1969, en oposició en Paul Jones enregistra en solitari una sèrie de discos perfectament prescindibles i es manté en una mediocritat musical remarcable.

Paral·lelament a la seva activat musical, en Paul Jones cerca la seva projecció pública treballant com a actor i presentador a televisió a més de crític musical a la ràdio i tot això el permet compensar relativament la seva davallada de prestigi com a músic en sentit estricte.

Però a 1979, en Paul Jones retorna a les seves arrels més autèntiques i funda “The Blues Band” i conjuntament amb un altre ex-Manfred Mann en Tom McGuinness es decideixen a perllongar descaradament l’èxit de l’assumpció del blues pels grups britànics dels anys 60.

I és aquí, per a mi que podem trobar el Paul Jones més valuós de la seva carrera, el que ha permès que aquell projecte iniciat al 79 es perpetuï fins a l’actualitat amb 17 discos publicats per la “The Blues Band”, en el que jo destacaria com a més recomanables els seus primers enregistraments i, en especial, el primer “The Official Blues Band Bootleg Album”, el CD que presentem aquest mes, i en el que es defineixen clarament les línies mestres de la nova formació amb la re-interpretació personal dels clàssics del gènere i amb un Paul Jones sobri i correcte a l’harmònica, encara que no excepcional, i una veu prou convincent a la interpretació vocal.

Al 2009 en Paul Jones, ha intentat de bell nou l’aventura d’anar en solitari amb l’enregistrament del CD “Starting all over again” i que jo desprès d’escoltar-lo esperançadament m’atreveixo a pronosticar que serà, com la primera vegada en solitari, un “començar tot de nou” amb ben poques perspectives de futur.

                                                                                                                      Agost 2012

Vídeo: The Blues Band - I ain't gonna work on Maggie's farm no more (1979)