Torna a la pàgina inicial Notícies, Agenda d'activitats... Contacte Bricolatge Contes, Poesies... Presentació Iniciació Imatges i MP3 Links Àlbum Mestres

HARMONITECA PERSONAL

 

[DISC DEL MES]

Disc de l'harmoniteca personal recomanat el mes d'agost de 2013

 

Buddy Greene

 

Buddy Greene – The best of Buddy Greene (2010)

En Buddy Greene, com d'altres harmonicistes havien fet abans, utilitza la seva gran habilitat per tocar l’harmònica com a suport per difondre les seves creences religioses.

En cròniques anteriors ja haviem presentat alguns músics en la mateixa línia de religiositat com són n’Elder Roma Wilson o en Darrell Mansfield, molt diferents entre ells però amb la mateixa finalitat de lloança a Déu i comunicació al públic de la necessitat de acostar-s’hi.

Es pot dir que tota la música gospel té el mateix objectiu, però és que cap dels harmonicistes assenyalats es pot definir com un intèrpret de gospel en sentit estricte.

En concret en Buddy Greene a vegades fa música propera al gospel, però en general no ho fa, perquè és un intèrpret blanc, definidament blanc que toca música de blancs.

En Buddy Greene conrea el country, el folk, i a estones es fa seguidor d’en Bill Monroe i conrea el bluegrass. Com és un excel·lent harmonicista se sent gaire bé obligat a fer blues, i el fa, però és un blues amb segell d’identitat blanca. Fa un blues correcte però allunyat de les arrels originàries.

El mateix li passa quan, fent ostentació de les seves habilitats tècniques, interpreta música clàssica a l’harmònica com si fos un nou Larry Adler, però amb harmònica diatònica. Sorprèn el seu gran virtuosisme en aconseguir totes les notes necessàries que exigeix el tema clàssic amb un instrument tan petit, però difícilment aconsegueix emocionar. 

Per això entenem que els valors més importants d’en Buddy Greene s’han de cercar sobretot en la interpretació de la seva música genuïna de tipus folklòric i country, incloent alguns himnes religiosos participatius.

El que caracteritza i valora a en Buddy Greene, és una sonoritat neta i brillant, allunyada de qualsevol distorsió, no utilitza el micròfon aferrat a l’harmònica ni fa servir les mans per fer la copa que permet les distorsions manuals, el so és sempre pur i clar, en aquest sentit és excel·lent i probablement cal relacionar-lo amb la transparència i puresa del missatge religiós que pretén que emani de la majoria dels seus temes.

A en Buddy Greene com a molts d’altres harmonicistes li han atorgat (o s’ha autoatorgat) el títol del millor harmonicista del món. Jo no li concediria, però si cal reconèixer que és un gran intèrpret a qui paga la pena escoltar

El disc “The best of Buddy Greene” que presentem aquest mes conté grans temes com “ Life’s railway to heaven” exhibició de velocitat a lo Charlie McCoy; bona música d’arrels irlandeses com “The little beggar man”, amb un delicat treball a l’harmònica; o himnes religiosos ben elaborats a l’harmònica com a “ Leaning on the everlesting arms”.

La veu d’en Buddy Greene no és excepcional ni potent, però és ben agradable i amb suficients matisacions com per acompanyar adequadament a les seves harmòniques que, indubtablement, són les protagonistes dels temes. 

 

Agost 2013


                                                                                                        

Vídeo: Buddy Greene at Carnegie Hall

 

 

· Altres discos recomanats: [Octubre 2013] Jazz Gillum – It sure had a kick (2001)

 

[Setembre 2013] Bobby Rush [Agost 2009] Mark Hummel
[Agost 2013] Buddy Greene [Juliol 2009] Gary Primich
[Juliol 2013] Bob Dylan [Juny 2009] Koko Taylor
[Juny 2013] Pat Ramsey [Maig 2009] Brendan Power
[Maig 2013] Muddy Waters [Abril 2009]Toots Thielem.
[Abril 2013] Paul Lamb [Març 2009] Robben Ford
[Març 2013] Mick Jagger [Febrer 2009] Dr. Feelgood
[Febrer 2013] J. Geils Band [Gener 2009] CharlieMc.Coy
[Gener 2013] Trains of the ... Desembre 2008] L. Adler
[Desembre 2012] Greg Szlap [Novembre 2008] J. Harman
[Novembr2012]Big Mama T. [Octubre 2008] P. Butterfield
[Octubre 2012]DeFord Bailey [Setem2008] James Cotton
[Setembre 2012] Paul DeLay [Agost2008] Antonio Serrano
[Agost 2012] The Blues Band [Juliol 2008]Cephas&Wiggin
[Juliol 2012]Carlos del Junco [Juny2008] Norton Buffalo
[Juny 2012]Darrell Mansfield [Maig 2008] William Clarke
[Maig 2012] Frank Frost [Abril 2008] Paul Oscher
[Abril 2012] Peg Leg Sam [Març 2008] Dr. Ross
[Març 2012] Blues Traveler [Febrer 2008] George Smith
[Febrer 2012] Adam Gussow [Gener 2008] Annie Raines
[Gener 2012] Alexis Korner's [Des.2007] Big Walter Hort
[Desembre 2011] Jack O'Fire [Nov.2007] Lazy Lester
[Novembre 2011]Kitty,Daisy. [Oct. 2007] Junior Wells
[Octubre 2011]Suitcase Broth [Set 2007] Little Charlie &
[Setembre2011] JohnO'Leary [Agost 2007] Sonny Boy I
[Agost 2011] Rod Piazza [juliol 2007] Snooky Pryor
[Juliol 2011] Grégoire Maret [juny 2007] Carey Bell
[Juny 2011] Harmonica Shah [Maig 2007] Howlin' Wolf
[Maig 2011] Son of Dave [Abril 2007] Jerry Portnoy
[Abril 2011] Yardbirds [Març 2007] Slim Harpo
[Març 2011] Canned Heat [Feb.2007] Sonny Terry
[Febrer 2011] Blowing the bl. [Gener 2007] Musselwhite
[Gener 2011] Red Devils [Des. 2006] Thunderbirds
[Desembre 2010]Jerry Murad [Nov. 2006] J. Hammond
[Novembre 2010] Víctor Uris [Oct. 2006] Jimmy Reed
[Octubre 2010] Lee Oskar [Set. 2006] Little Walter
[Setembre 2010] Sugar Blue [Agost 2006] Sonny Boy II
[Agost 2010] Howard Levy [Jul. 2006] Eivets Rednow
[Juliol 2010] Geneva Red [Juny 2006] Harp Attack!
[Juny 2010] John Mayall [Maig 2006] Crucial Harm
[Maig 2010] Hugo Díaz [Abril 2006] Harmò. Coixa
[Abril 2010] Frank Floyd [Març 2006] J.J Milteau
[Març 2010] O. Ker Ourio [Febrer 2006] Mayall 70th
[Febrer 2010] Reyes del KO [Gener 2006] Mr.Hurrican
[Gener 2010] Corky Siegel's [Des. 2005] Mr. Leclerc
[Desembre 2009] Barcel. BB [Nov. 2005] Toots Thielem.
[Novembre 2009] Inspiration [Oct. 2005] Big Mama M.
[Octubre 2009] Elder Roma [Set. 2005] Seiji Osawa
[Setembre 2009] Billy Boy A. [Ago. 2005] Billy Branch..



Índex Torneu a l'índex

 

 

 

 

 

 

© Josep Farré Ferrer 2005