|
|
Bobby Rush – Raw (2006)
Si cerqueu vídeos d'en Bobby Rush a la xarxa és possible que quedeu esparverats per la majoria dels que hi trobareu, i no tant per la música que fa com per l’espectacle que l’acompanya, uns shows rodejat de ballarines rodanxones, vestits de colorins i lluentons i múltiples i variats signes d’horterisme desmesurat.
La veritat és que enmig d’aquest espectacle, una mica dantesc, hi costa trobar un bon cantant, un bon guitarrista i un bon harmonicista, però hi és i ell ho sap per això, de tant en tant, pels que ens agrada la bona música del nostre temps, ens mostra una personalitat musical absolutament diferent de la descrita, i es torna senzill, elemental, respectuós i autèntic, i fa un tipus de música d’arrels, de blues amb sentiment, de bon blues gaire bé pre elèctric.
|
És com si aquest home showman i aparentment superficial i festiu ens volgués donar notícia de la seva altra realitat personal completa. Aquest home que voluntàriament vols transmetre una imatge d’alegria i superficialitat també és un home que ha tingut molts de problemes a la vida, durant part d’ella ha passat autèntiques dificultats econòmiques, de tal manera que en un moment de la seva carrera, quan ell era massa pobre per pagar una assegurança mèdica, la seva dona i els seus tres fills van morir a causa de l'anèmia de cèl·lules falciformes, i freqüentment ell ha comentat que se sent responsable de no haver pogut pagat una millor assistència mèdica que hagués pogut combatre amb més probabilitats d’èxit la malaltia de la dona i els fills.
Probablement per això, en Bobby Rush de nom real Emmit Ellis Jr., nascut a Homer, Louisiana, fill d’un pastor religiós, és capaç també de compondre, cantar i acompanyar només amb la seva harmònica i guitarra i el ritme proporcionat pel seu peu al copejar sobre una tarima de fusta, temes essencials carregats d’emocions i sentiments i trobar amb la senzillesa de mitjans la forma més autèntica de transmetre’ls.
Això passa amb l’enregistrament “Raw” de l’any 2006, que presentem aquest mes. Aquest disc que recomanem és realment “Cru” i no té cap indicador de l’altra personalitat del seu autor, de la personalitat superficial i festivalera que mostra als seus “shows”. El disc conté 13 temes interpretats amb una seriositat extrema, dels qual 10 són composicions del propi Bobby Rush i altres 3 estàndards del gènere, amb especial atenció al “Good morning school girl” d’en Sonny Boy Williamson I
Entre les cançons pròpies, hi ha autèntiques obres cuidades d’autor com el “You don´t love”, interpretada exclusivament amb veu i harmònica i en la que s’estableix, de forma primitiva però essencial, un diàleg d’una sensibilitat exquisida. També a “Howlin’ Wolf” hi apareix un treball discret però excel·lent d’harmònica. A altres temes com “I got 3 problems,”, “ Wath’s going on“, “Uncle Esau” o “I’m tired” l’aportació d’harmònica és brillant però sempre sorprenentment ben dosificada en relació als requeriments interpretatius de cada tema.
Setembre de 2013
Vídeo: Bobby Rush - I got 3 problems
|
