Disc de l'harmoniteca personal recomanatel mes de febrer de 2012
Adam Gussow – Kick and Stomp (2010)
N’Adam Gussow, al contrari d’un dels seus referents Dr. Ross, o del més conegut Dr. John, sí que és un doctor de veritat (com jo mateix si se’m permet la confidència), malgrat que n’Adam (el Dr. Gussow) va abandonar els estudis “seriosos oficials” ben aviat, per aprendre a tocar l’harmònica i desprès a unir-se a un antic bluesman negre més de vint anys major que ell que actuava pels carrers.
Més endavant n’Adam Gussow va continuar els estudis i avui és professor de literatura anglesa en una universitat americana, però aquesta decisió primerenca de prioritzar la música, el blues i l’harmònica als estudis es pot ben bé entendre com una referència vital que l’acompanyarà durant tota la seva vida, encara que a partir de determinats moments la va fer compatible amb la formació i l’ensenyament.
Però tornant enrere, el jove Adam Gussow, nascut a 1958 a Nova York, es va unir al 1986 al veterà bluesman Sterling Magee, conegut com a Mr. Satan, constituint el duo Satan&Adam.
Aquest Mr. Satan o Satanàs, que feia ostentació del seu malnom com a tribut als presumptes orígens diabòlics del blues, era un parcial home orquestra en el sentit més clàssic, ja que fent blues, cantava, tocava la guitarra i accionava amb els peus una espècie de bateria composta de tambors, panderetes i maraques.
Satan&Adam varen passar els primers anys de la seva unió actuant pels carrers de Harlem fins que a principis dels anys 90 els prestigi aconseguit els va dur a escenaris més professionals i l’enregistrament de discos va dur el seu nom a la consideració de nous valors per al blues en l’apreciació dels experts.
Certament el duo Satan&Adam, fins a 1998, en que es va desfer, ha de ser considerat un referent indiscutible entre els bluesman de finals del segle, en especial pel mestratge en la utilització de l’harmònica de n’Adam Gussow qui, respectant les formes tradicionals de tocar l’harmònica en el blues, integra en la seva forma de tocar les tècniques de l’overbending d’en Howard Levy duent-les a les seves últimes conseqüències aconseguint unes sonoritats realment esplèndides.
Curiosament la vessant formativa de n’Adam Gussow apareix amb tota la seva força a partir d’aquest moment i comença a fer públic tot el que sap sobre harmòniques, i com ell diu, sense guardar-ne cap secret, i ho fa a través d’internet, essent l’harmonicista que més vídeos pedagògics a penjat a you tube, concretament més de 300.
I tot el que ha après, tot el que sap, i tot el que difon a través de la xarxa hi és present en el disc de n’Adam Gussow, en solitari, que presentem aquest i en el qual honora a les seves referències més clares, Dr. Ross i molt especialment Mr. Satan, i ho fa transformant-se ell mateix en un home orquestra, mitjançant un bombo que acciona amb els seus peus a través d’un primitiu mecanisme a la vegada que toca la seva imprescindible harmònica.
El resultat final és magnífic i el disc conté alguns temes memorables com “Shaun’s song” o l’indispensable i reverencial “Good morning little schoolgirl” o el ja mític “Crosroads blues” que també presentem en vídeo.
Com a escriptor bluesman n’Adam Gussow és autor dels llibres:”Mr. Satan apprentice: A blues memoir”, Journeyman’s road” i “Seem like murder here: Southern violence and the blues tradition”
Febrer 2012
Vídeo:Adam Gussow - Crossroads blues
· Altres discos recomanats:[Octubre 2013] Jazz Gillum – It sure had a kick (2001)
