Disc de l'harmoniteca personal recomanatel mes d'abril de 2013
The games people play – Paul Lamb &The King Snakes (2012)
A 1970 en Joe South va guanyar un Grammy amb la seva composició “The games people play”. Tant el títol de la cançó com el disc en la que estava inclosa “Introspect” convidaven a relacionar-la amb l’èxit literari previ “The games people play”, un llibre del psiquiatra canadenc Eric Berne, pare de la corrent de psicologia anomenada Anàlisi Transaccional.
Efectivament a 1964 n’Eric Berne havia publicat “The games people play” en el qual exposava en un llenguatge extremadament senzill i entenedor les principals característiques de la seva teoria: anàlisi funcional, anàlisi transaccional, regles de la comunicació, anàlisi de jocs, etc...
anteriorment ja havia publicat parcialment les seves idees, especialment a l’obra de 1961 “Anàlisi transaccional en psicoteràpia” però encara no havia renunciat absolutament al llenguatge mèdic, la qual cosa dificultava la comprensió dels temes per part del lector no professional, renúncia que si fa efectiva a l’obra “The games people play” la qual cosa li significa una difusió extraordinàriament gran de les seves teories entre els no professionals i una popularització de les mateixes que inclou, molt probablement, la cançó d’en Joe South.
Si aquesta senzillesa comunicativa de les teories d’en Berne li permeten arribar a moltíssima de gent, per altra banda li tanquen les portes de l’academicisme rigorós, ja que si desprestigiat està (per a mi injustament) la psicoanàlisi en el món acadèmic, encara ho està més l’Anàlisi Transaccional, del qual d’alguna manera en deriva, però fent-se més senzill.
Sigui directament des d’en Berne o més probablement des de la cançó concreta d’en Joe South, en Paul Lamb recupera al 2012 la idea dels jocs que juguem la gent i en fa el títol d’un àlbum també senzill i sense treballs posteriors de laboratori.
Efectivament “The games people play” és un disc de directes que és pot escoltar com si fossis present al concert. És un divertiment d’en Paul Lamb i el seu grup del qual en fa partícip els seus oïdors.
El disc conté temes estendards de música, no necessariament de blues, que en algun moment han agradat a en Paul i que ara en gaudeix re interpretant-los. Així hi és present un mix entre “Got a woman” d’en Ray Charles i el “Folsom prison blues” a l’estil de com l’hagués pogut tocar en Sonny Terry, donant així també notícia, d’una de les referències més clares d’en Paul Lamb
Nous tributs a en Sonny Terry el podrem trobar a les re interpretacions de “Midnight Special”, “Ida Mae” o “Ya ya blues” i que podríem situar a l’etapa acústica de l’artista.
Un altre grup de temes, d‘especial interès per a mi, són els que interpreta Paul Lamb amb l’harmònica cromàtica a l’estil George Smith, i que podrien situar ja a l’època electrificada d’en Paul. Dins d’aquest grup hi trobam un molt peculiar “Summertime” de Gershwin i també uns magnífics “Mind games” i “Black Jack game”
Finalment, a nivell de recordatori, presentem el vídeo de l’espectacular entrada d’en Paul Lamb al XII festival de blues de Cazorla. Abril 2013
Vídeo:Paul Lamb al XII Festival de Blues de Cazorla
· Altres discos recomanats:[Octubre 2013] Jazz Gillum – It sure had a kick (2001)
