Disc de l'harmoniteca personal recomanat
el mes de juliol de 2007
Snooky Pryor
Mind your own business (1996)
Snooky ja era allà als anys 40 i començaments
dels 50, era a Chicago en aquestes dates participant en
la fundació del moviment més conegut del
món del blues: el blues elèctric de Chicago,
però ben poques
vegades apareix en primera línia
amb els Muddy Waters, Little Walter, Walter
Horton, Paul Butterfield,
Al seu costat n'Snooky no era important.
Malgrat això era allà, aportant la seva
música i influint en aspectes tant concrets com
en el "Juke", de Little Walter, del qui s'ha
dic que recorda molt a l'"Snooky and moddy's boggie"
de n'Snooky, publicat quatre o cinc anys abans, o en la
utilització de la tercera posició en l'harmònica,
característica d'en Jimmy Reed, tècnica
que s'ha dit que n'Snooky va utilitzar per primera vegada
a l'"Stockyard blues" de l'any 1947.
Però n'Snooky en aquella època només
anava trampejant la vida tocant l'harmònica amb
un micro, un amplificador i dos altaveus pels bars de
la zona de Maxwell street de Chicago, però sense
aconseguir mai un èxit suficientment important
com per plantejar-se viure holgadament de la seva musica.
De tal manera que en arribar a la quarantena d'anys,
(a principis dels anys 60) va decidir que això
de tocar l'harmònica per clubs i "garitos"
era poc seriós per mantenir una família
i que calia escollir una altra professió més
segura, menys bohèmia i més adient per una
persona ja madura com ell i va decidir fer-se fuster.
I ho va aconseguir i durant més de 10 anys va
estar fent aquesta feina.
Però cap els anys 70 la flameta de la música
i en Homesick James, un amic del món del blues,
que li va comentar que a Europa, com a conseqüència
de l'adhesió de grups musicals de moda britànics,
Rollings, Yardbirds, Bluesbreakers,... a les arrels blues,
començava una nova bona època pels intèrprets
originals d'aquesta música, el varen convèncer
per fer una gira per Europa, i per n'Snooky, ja amb més
de 50 anys, es va iniciar una nova època de dedicació
a la música que no es va aturar fins el 19 d'octubre
de 2006, data de la seva mort, als 85 anys.
El disc "Mind your own bussiness" que presentem
aquest mes, correspon a l'època de maduresa d'aquest
renaixement de n'Snooky Pryor. Es va enregistrar al 1996,
però conté les característiques bàsiques
del blues que n'Snooky ja feia als anys 50 i que varen
ser pocs conegudes a l'època. És com si
la vida, la llarga vida musical de n'Snooky li hagués
donat una segona oportunitat, per donar a conèixer
i traslladar fins avui, una forma de fer blues personal,
però a la vegada característic i identificatiu
del que es va fer a Chicago als orígens del blues
elèctric.
Les 18 cançons que conté el CD són
originals de n'Snooky i la seva veu i, especialment, la
seva harmònica, mantenen una fidelitat rigorosa
amb els trets identificatius de la música de harpblues,
jo diria que hi són pràcticament tots els
elements característiques del gènere, els
riffs sincopats, la utilització mesurada de la
tercera posició per tocar a moments crucials de
la peça, els shufles més o manco ràpids
per ajudar a la veu, els "cops" de vent a 2
o 3 forats de l'harmònica per iniciar un nou fraseig,
....
Al meu parer res d'això excessivament brillant
ni destacable per si mateix, però tot plegat constituint
un conjunt harmoniós i coherent amb el que es pretén
interpretant harpblues del més clàssic i
fent-lo perfectament entenedor a qui l'escolti.
Juliol 2007
· Altres discos recomanats:[Octubre 2013] Jazz Gillum – It sure had a kick (2001)