The famous blues session – Mick Jagger&The Red Devils (Lester Butler) (1995)

Simplificant molt els resultats i les conclusions, es podia establir una correlació amb la satisfacció o no de cada persona en relació amb la seva professió si aquesta contenia a nivell real o simbòlic elements identitaris del personatge mitificat.  Per exemple si una persona havia mitificat a la infància o adolescència un actor o actriu de cinema, si la seva activitat professional actual requeria elements “d’actuació pública” tenia moltes possibilitats d’estar desenvolupant un “guió de vida laboral” satisfactori.

Inversament si la professió de la persona contenia pocs elements que és poguessin relacionar amb el personatge mitificat, el guió de vida laboral probablement seria in satisfactori i la recomanació era canviar directament de professió i si això no era possible, desenvolupar, com a complement necessari un hobbie o afició que contingués elements que es poguessin relacionar amb el nostre mite infantil o d’adolescència primerenca.

Aquesta història me l’ha dut a la memòria el disc “The famous blues session”, recomanat aquest mes, en el que en Mick Jagger es permet submergir-se descaradament en la música dels seus mites i gaudir-la fins a les seves darreres conseqüències.

És evident que pràcticament tota la música dels “Rolling” dóna notícia de quins són els seus referents, però és que en aquest disc en Mick Jagger pot “reviure” mimèticament el ritme i les paraules dels seus ídols i sentir-ne la satisfacció màgica d’executar fidelment el seu primer guió.

Efectivament el disc és una recreació del blues original de Chicago en una cerimònia d’honorar públicament els seus propis mites.

El disc conté fins a quatre versions diferents del “Blues with a feeling” d’en Little Walter, dues versions del “Still a fool” i del “40 days, 40 nights” d’en Muddy Waters, dues versions del “One way out” de n’Elmore James, tres versions d' "Evil” d’en Willie Dixon, i temes mítics d’en Sonny Boy Williamson, Bukka White, T-Bone Walker, John Lee Hooker i James Witherspoon

Musicalment el disc és un directe en brut sense correccions i malgrat el que jo em declaro “fan”d’en Mick Jagger i del Rolling, quan s’han  escoltat les versions originals d’aquests temes tan coneguts, és fa molt difícil d’acceptar-ne una altra versió com a tan bona, i per tant en surt perdent en Mick Jagger, especialment a “Evil” en que la comparació és amb Howlin’ Wolf, és a dir es fa impossible igualar el seu nivell.

Els Red Devils prou correctes acompanyant en Mick i l’harmònica del malaurat Lester Butler molt present a tots els temes i força lluïdera en moltes ocasions. 
                                                                                                                                                             Març 2013

Vídeo: Mick Jagger&The Red Devils (Lester Butler) - Ain't your business