Disc de l'harmoniteca personal recomanatel mes de novembre de 2013
Nico Wayne Toussaint – Lonely number (2011)
El blues s’ha transformat en un llenguatge universal, i l’harmònica al blues com a l’instrument més genuí del gènere també. Així hi trobem a tot el món bons intèrprets d’harmònica que conreen la música del nostre temps. A Europa igualment i avui en aquesta crònica que fa el número 100 dels discos d’harmònica recomanats en aquesta web i que tancarà aquest espai, vull parlar d’un harmonicista i cantant francès que pot representar molt bé aquesta universalització musical: En Nico Wayne Toussaint
En Nico Wayne Toussaint és nat a França però les arrels de la seva música les trobem en la música dels negres del sud d’Amèrica, del Mississipi, de Louisiana, de Memphis i sobretot de Chicago.
I en Nico respecta aquests orígens, respecta a en Muddy Waters, a en Sonny Boy Williamson I i II, a en Billy Branch, i per damunt de tots a en James Cotton, el seu mestre i influència més destacada, i amb aquest material original fa una nova música de blues modernitzat, potent i ben sonoritzada però genuïna fins als mínim detalls.
I viu aquesta música amb un exaltació exagerada i un desig de comunicació amb el públic oïdor il·limitada, només cal veure un concert (o un vídeo)d’en Nico per entendre com ha interioritzat el blues aquest home, com el viu, i com vol transmetre’l al públic de forma espectacular.
Així s’ha pogut constatar al passat més d’octubre de 2013 a les seves actuacions a Euskadi amb els Travellin’ Brothers i anteriorment al festival de blues de Cerdanyola.
En Nico Wayne de pare americà i mare francesa, ja és un valor consolidat que va debutar a principis dels anys 90 i que aprofitant la seva relació familiar amb USA va acabar el seu aprenentatge de l’harmònica amb mestres americans mítics a Amèrica.
En Nico ja ha guanyat diferents premis internacionals de l’instrument com la representació, juntament amb Michel Foizon al South Florida Blues Society à Memphis amb motiu de la International Blues Challenge 2014 i el Blues International Songwriting Competion de l’any 2012 precisament amb el tema “How long to heal” present a l'album “Lonely Number” que recomanen aquest mes
El disc “Lonely number” publicat al 2011 i que ha comptat amb la col·laboració d’en Rod Piazza a l’harmònica cromàtica, conté un conjunt de bons temes amb excel·lent sonoritat entre els quals podem destacar, el referit “How long to heal”, realment magnífic, “One fine day”, “My own medicine”, “My one last thing”, “She comes and go” i “Dealing with the devil” en els quals en Nico combina el seu gran treball a l’harmònica amb una veu ben acurada i treballada i també la instrumental “Waltering Montreal“ a lo “clàssic exhibició” i una estranya versió de “Moliendo café” que no acabes d’entendre que hi fa en un disc tan correcte i homogeni.
Novembre 2013
Vídeo:Nico Wayne Toussaint - Midnight Creeper
· Altres discos recomanats:[Octubre 2013] Jazz Gillum – It sure had a kick (2001)
* Quan "l'Intèrpret" són
varies persones o grups, la classificació està
realitzada situant a l'harmonicista en primer terme, malgrat
no sigui aquesta la forma habitual de presentació del
conjunt.
