Frases similars haguessin pogut dir els
Kinks, en Van Morrison, Them, Warren Smith, Pretty Things,
Hank Williams jr., Lou Ann Barton, Dave Edmund, The Yardbirds,
The Fabulous Thunderbirds, Love Sculpture,
. Tots
ells reinterpretadors de cançons originalment compostes
i cantades per n'Slim Harpo, i en especial dels temes:
" Rainin'in my heart ", "Shake your hips",
"Strange love" i "I got love if you want
it".
Si avui haguéssim de contestar la pregunta que
feia en Mick Jagger, probablement respondríem que
sí, que té interès escoltar de bona
part de les versions que dels temes originals de n'Slim
n'han fet els artistes esmentats, perquè hi ha
excel·lents versions de les cançons, per
exemple l'extraordinària interpretació del
"Raini'n in my heart" d'en Kim Wilson (The Fabulous
Thunderbirds) que apareix en el disc "Collection"
ja recomanat anteriorment en aquesta web.
El que hauríem de afegir amb tota certesa, és
que s'escoltin també les versions originals de
n´Slim, el màxim representant del "Swamp
Blues", els blues típic dels aiguamolls de
Lousiana, que es caracteritza pel seu estil poc estrident,
una mica arrossegat, repetitiu, pesat, un poc "fangós",
de ritme lent però molt marcat, simple però
sorprenentment harmònic, fàcil de digerir
a qualsevol hora, admirablement enganxós.
I la persona que, a finals dels anys 50, el va fer sortir
dels petits cercles d'intèrprets i entesos de Lousiana
i donar-lo a conèixer al gran públic va
ser n'Slim Harpo, nat James Moore al 1924, de primer nom
artístic "Harmònica Slim" i "Slim
Harpo" a partir del 1957, que va aconseguir ser el
primer bluesman que va arribar al Bilboard general top
40, amb un tema de blues.
N'Slim tocava l'harmònica i la guitarra (evidentment
Harpo deriva de harp) i això al fa proper a una
altra figura mítica del blues, en Jimmy Reed, (que
també hem recomanat a aquesta web amb el disc "Big
Boss man"), que tocava igualment ambdós instruments
a la vegada. Però més propers el fa encara
l'estil que ambdós compartien de simplicitat, ritme
molt marcat, però lent i mandrós i riffs
a l'harmònica curts però contundents. Per
això molt freqüentment se'ls ha situat en
una idèntica corrent interpretativa (Swamp Blues)
i realment en bona part això és cert, especialment
en el trets generalistes anteriorment exposats, però
pels que posem l'accent en l'execució del nostre
instrument: l'harmònica, la característica
de l'straigt harp, típica d'en Jimmy Reed, personalitza
i diferencia suficientment ambdós intèrprets.
N'Slim Harpo al 1970, als seus 46 anys moria d'un infart
de miocardi a Baton Rouge a Lousiana, la terra on havia
nascut, i quan es trobava al punt més alt de la
seva carrera, i quan havia previst una sèrie de
gires, ara ja impossibles, que el donarien a conèixer,
en directe, a moltes altres parts del món.
En qualsevol cas, la pervivència dels seus temes
en artistes de reconeguda solvència com els presentats
al començament d'aquest article i la seva influència
en l'evolució posterior del blues basic dels aiguamolls
de Lousiana, que podríem fer arribar, a través
del R&B, a artistes com Tony Joe White, mantenen viva
la seva presència a la música més
representativa del nostre temps.
El disc que presentem aquest mes, és una bona
antologia de l'obra de n'Slim que recull els seus èxits
més importants i que permet apreciar els elements
constitutius essencials de la seva música.
Març de 2007
|